A Barberà del Vallès, casos com el de l'Aya, de 13 anys, i el seu germà Yassine, de 16, il·lustren aquesta realitat. Tots dos, originaris de Nador, Marroc, van arribar fa tres anys i han hagut d'aprendre ràpidament el català per ajudar els seus pares, que tenen un coneixement precari del castellà. Aquesta situació els porta a acompanyar-los a l'Ajuntament, al metge o a les tutories de l'institut, assumint un rol que no els correspondria per edat.

La Aya, que vol ser metgessa, expressa la seva por a equivocar-se en temes importants, especialment en l'àmbit sanitari. Els germans El Mesaoudi, que també parlen castellà, àrab, rifeny i una mica de francès, van aprendre català a l'institut i al Casal de Cultura de Barberà del Vallès, considerant-lo una llengua necessària per al seu futur.

Un altre exemple és el dels germans Rui i Hang, d'origen xinès i nascuts a Albacete, que també resideixen a Barberà del Vallès des de 2015. El Rui, de 16 anys, és l'encarregat de traduir per als seus pares, que regenten un basar i no dominen la llengua. Recorda amb estrès haver hagut de traduir en una urgència mèdica del seu avi, una experiència que el va superar per la complexitat de l'argot mèdic.

Aquest fenomen, poc visibilitzat, és freqüent en serveis com la sanitat, l'educació i els serveis socials. Professionals com el metge de família Álvaro Núñez Fauste, del CAP de Banyoles, o la metgessa Sira Casablancas, del CAP Casanovas de Barcelona, destaquen les dificultats que sorgeixen quan els menors han de traduir informació mèdica delicada. La professora Blanca Pi, de Barberà del Vallès, també ha hagut de recórrer a alumnes com a traductors en entrevistes amb famílies, generant nerviosisme i una gran responsabilitat.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a través del grup de recerca MIRAS, ha estudiat aquest rol dels fills com a intermediaris lingüístics. La directora del grup, Marta Arumí, catedràtica de Traducció i Interpretació, assenyala que els joves comencen a traduir des dels vuit o nou anys, principalment en l'àmbit sanitari, on hi ha una manca de professionals. A diferència del sector judicial, on la interpretació està regulada i és obligatòria, en altres àmbits no existeix aquesta regulació.

L'impacte psicològic d'aquesta responsabilitat en el procés maduratiu i el rendiment escolar dels menors és una preocupació. Xifré Ramos, membre del Grup de Treball Moviments Migratoris, Refugi, Asil i Relacions Interculturals del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, adverteix que aquesta pràctica pot entorpir el desenvolupament dels infants si la informació no apta es rep de manera continuada. Tot i que pot reforçar vincles, tractar un infant com un adult és un error, i situa com a inacceptable que un agent de l'autoritat accepti un menor com a mediador en un desnonament, una situació que podria derivar en problemes de salut mental a llarg termini.