Els festucs: de moda gastronòmica a inversió rendible

Un especialista analitza el creixent interès pels festucs, des del seu potencial nutricional i econòmic fins a la seva història mil·lenària.

Imatge genèrica de festucs verds.
IA

Imatge genèrica de festucs verds.

Els festucs s'han convertit en un ingredient omnipresent, des de supermercats fins a xarxes socials, impulsats pel seu potencial saludable, calòric i la seva imatge 'instagramejable'.

La presència de festucs s'ha disparat en una varietat de productes, des de xocolates i gelats fins a pastisseries i xarxes socials. Aquest fenomen ha captat l'atenció d'experts com Enric Tomàs, periodista i especialista en màrqueting, que ha fundat el canal divulgatiu PistachoToday. Tomàs va analitzar la tendència a la Fira Àpat de Sabadell, destacant el potencial dels festucs des de perspectives geopolítiques, econòmiques, nutritives i gastronòmiques.
Segons Tomàs, els festucs són "molt saludables, calòrics i proteics", característiques que s'alineen amb les tendències actuals de consum. A més, el seu "color verd molt instagramejable" els confereix un gran potencial per a la viralitat en plataformes digitals. La combinació de xocolata i festuc, popularitzada per influencers gastronòmiques, ha generat una demanda global, sent només "la punta de l'iceberg" d'un interès més profund.
Històricament, el cultiu del festuc a Espanya es remunta a l'època romana, tot i que una característica clau del seu pol·linització (la necessitat de plantes mascle i femella) no es va conèixer durant molt de temps, provocant la tala de molts arbres. Actualment, plantar festucs pot ser una "inversió molt rendible" a partir dels 8 anys, amb un cultiu que requereix "poca aigua" i pot generar "molts diners" si es gestiona adequadament.
Pel que fa a la durada de la moda, Tomàs suggereix que, tot i que el "furor" inicial pugui disminuir, la presència de línies de festuc en grans marques de gelats indica que el producte "es quedarà", similar a l'assentament de la llet de soja en el mercat.
Geopolíticament, el festuc té una llarga història, originari de l'Àsia central, amb l'Iran i els Estats Units (especialment Califòrnia) com a principals productors mundials. Turquia se situa en tercer lloc. El creixent consum a Àsia genera una demanda que supera l'oferta. A Espanya, la producció ha experimentat un creixement notable, especialment a Castella-la Manxa (un 3.000%), i amb presència històrica a Catalunya (Reus i Lleida), gràcies a climes amb estius calorosos, poca humitat i hiverns freds. El preu del quilo oscil·la entre 6 i 12 euros segons la qualitat.
El festuc ha estat considerat un producte "prèmium" al llarg de la història, apareixent en jardins reials de Babilònia, sent portat per Alexandre Magne i mencionat a la Bíblia. El terme "pistatxo" és acceptat per l'Institut d'Estudis Catalans, amb arrels perses i gregues, mentre que "festuc" prové de l'àrab. A la Xina, se'l coneix com "la nou de la felicitat".