El Consistori considera que la proposta actual del PLATER, impulsat per l'Institut Català d'Energia (ICAEN), no incorpora prou coneixement a nivell local i conté errors en la zonificació prevista per al municipi. L'objectiu del pla és determinar els terrenys aptes per a la implantació d'energies renovables per avançar cap a la descarbonització i la neutralitat climàtica.
Actualment, Rubí és la cinquena ciutat de Catalunya en potència fotovoltaica d'autoconsum instal·lada (22,40 MW) i en nombre d'instal·lacions (1.559). No obstant això, el PLATER preveu que per al 2050 s'instal·lin fins a 130 MW, amb un 70% sobre cobertes d'edificis i naus industrials, un 9% sobre carreteres i infraestructures, i el 21% restant en sòls no artificialitzats.
L'Ajuntament reclama reiniciar la proposta amb la participació dels municipis des del principi i amb capacitat d'incidència real, criticant un procés de consulta prèvia massa curt i una disponibilitat tardana de la informació.
Segons el Consistori, aquest plantejament podria afavorir grans instal·lacions promogudes per grans empreses en detriment d'un model descentralitzat i vinculat a les comunitats energètiques, desvirtuant el principi d'interès públic.
Una de les principals demandes és la incorporació adequada de la informació municipal, com la "Modificació del Pla General d'Ordenació per a la regulació dels usos de producció d'energia elèctrica renovable i d'emmagatzematge en bateries", que busca compatibilitzar la transició energètica amb la preservació ambiental, paisatgística, agrícola i patrimonial. Aquesta modificació estableix, per exemple, que les bateries no puguin ocupar sòl no urbanitzable.
Les al·legacions també consideren les noves determinacions urbanístiques del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), aprovat inicialment al juny. El Consistori qüestiona el càlcul del potencial fotovoltaic assignat a Rubí, que el PLATER estima en 91,7 MW sobre edificis, mentre que un estudi municipal el situa en 248 MW.
Per això, es reclama revisar el dimensionament de les necessitats energètiques i justificar millor l'assignació territorial del potencial fotovoltaic i el repartiment entre cobertes, espais artificialitzats i sòls no artificialitzats.
L'Ajuntament defensa que la transició energètica ha de prioritzar superfícies construïdes o transformades, i que el PLATER ha d'establir mecanismes perquè les instal·lacions en cobertes i sòls artificialitzats es desenvolupin abans que les que ocupen sòls no artificialitzats, evitant criteris merament econòmics.
També es demana una millor protecció d'espais de valor paisatgístic, identitari i ambiental, denunciant que no es puguin considerar aptes per a grans plantes fotovoltaiques espais com el corredor biològic de la Serra d'Oleguera i Can Riquer, o zones com Can Xercavins o Can Ramoneda.
Es reclama corregir la zonificació per excloure àrees protegides com zones afectades per cursos fluvials, espais inundables, elements del patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural, construccions protegides en sòl no urbanitzable, la xarxa de camins i boscos de ribera.
Finalment, el Consistori proposa que els projectes en sòl no urbanitzat incorporin mesures compensatòries per als municipis afectats, com la cessió d'una part de l'energia a entitats públiques o comunitats energètiques, o una taxa municipal per finançar actuacions sobre cobertes.
Es demana també definir com es computarà la potència d'instal·lacions que ocupen territori de diversos municipis i modificar el mecanisme de contenció quan s'assoleixen objectius abans d'hora.
En conjunt, les al·legacions reclamen un nou PLATER que tingui en consideració les propostes de Rubí, garantint un desplegament territorial equilibrat i protegint els valors ambientals, agrícoles, paisatgístics i patrimonials del territori.
