La nova planta potabilitzadora de Sabadell, que ha entrat en funcionament aquesta setmana, té com a objectiu principal generar 1.000 milions de litres d'aigua potable addicionals anuals, una quantitat equivalent al consum de 6.800 famílies, representant un 10% del total de la ciutat. Aquesta infraestructura busca disminuir la dependència del sistema general d'Aigües Ter-Llobregat i assegurar un subministrament propi davant períodes de sequera.
La instal·lació aprofitarà l'aigua provinent de pous i mines del riu Ripoll, del Parc Catalunya i de la mina Marí Vinyals. Aquesta aigua, que anteriorment només es destinava al rec i al llac del parc, ara complirà amb les garanties sanitàries necessàries per al consum humà. El president d'Aigües Sabadell, Enric Blasco, va destacar durant la presentació que s'aconsegueix "una qualitat de l'aigua excel·lent".
La construcció de la potabilitzadora ha requerit una inversió de 965.000 euros, dels quals la meitat han estat coberts per una subvenció de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
L'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, va subratllar que la planta reforça la "independència hídrica" de la ciutat, fent-la "més autosuficient" i "resilient" davant el canvi climàtic i les sequeres. Va afirmar que aquest projecte, juntament amb l'ús d'aigua regenerada, posiciona Sabadell "a anys llum" de molts municipis a Espanya i Europa en gestió de l'aigua. El director de l'ACA, Josep Lluís Armenter, va avalar el compromís de la ciutat amb l'ús sostenible de l'aigua.
Aquesta planta forma part d'un projecte més ampli per aprofitar les aigües subterrànies, amb l'objectiu d'incrementar la generació anual d'aigua a Sabadell en 2 hectòmetres cúbics. Per al trasllat de l'aigua des del riu fins a la planta, s'ha construït una nova canonada sota el carrer Vilarrúbias i la ronda de Zamenhof. Un cop tractada, l'aigua es bombearà al dipòsit de Can Llong per barrejar-se amb la provinent del sistema Ter-Llobregat.
A més, Farrés i Blasco han manifestat la voluntat d'establir una "triple xarxa d'aigua" a mitjà i llarg termini: una per a aigua potable, una altra per a aigua regenerada (destinada a zones industrials i verdes com Can Gambús i Riu-sec) i una per a aigües residuals.
