La ciutat de Terrassa està experimentant una transformació progressiva dels locals de planta baixa, passant de botigues a habitatges. No obstant això, un estudi encarregat pel consistori municipal aconsella frenar aquesta tendència en zones comercials estratègiques per tal de consolidar-les. Les àrees afectades per aquesta recomanació inclouen trams dels carrers d’Arquimedes-Volta-Pare Llaurador, Arquimedes-Doctor Salvà, l’entorn de Nacions Unides, la carretera de Matadepera, i els carrers Periodista Grané (a Sant Pere Nord) i Matagalls-Sierra Nevada (a Les Arenes).

L'estudi, realitzat per Estudi 300.000 km/s i presentat per l'arquitecta urbanista Mar Santamaria, també observa una evolució d'aquests espais cap a locals de serveis i identifica eixos comercials reconeguts però encara no plenament consolidats. A Terrassa, el 89% dels locals en planta baixa (10.601) estan censats, dels quals un 25% (2.643) no tenen activitat declarada, tot i que alguns s'utilitzen per a usos turístics. D'aquests, el 40% es destina a serveis, el 31% a comerç (amb un terç dedicat a alimentació) i el 29% a altres usos. Pel que fa a la superfície, les categories d'serveis, comerç i indústria s'equilibren, malgrat que la majoria de locals són petits (menys de 700 m²), els grans espais (més de 2.000 m²) concentren una part significativa de la superfície total.

Des del 2015, les altes i baixes de locals s'han mantingut relativament estables, amb una lleugera disminució del moviment des del 2023. L'estudi assenyala una clara "tendència a la substitució progressiva d’espai productiu per habitatge en planta baixa", un fenomen que Santamaria qualifica de "pressió residencial", agreujat pel creixement demogràfic de la ciutat, que augmenta en uns 4.000 habitants anuals.

En la darrera dècada, només s'han registrat 14 canvis d'ús d'habitatge a comerç (amb 12 llicències concedides), mentre que s'han aprovat 64 de les 85 demandes per canviar a diferents tipologies residencials i 127 de les 168 per a habitatge plurifamiliar. "Com a Barcelona, hi comença a haver una pressió per part de l’habitatge per situar-se en planta baixa", ha reiterat l'arquitecta.

Per aquest motiu, es proposa "frenar el canvi d’ús cap a l’habitatge" en els eixos comercials que es volen consolidar. En els eixos reconeguts però no consolidats, com els del Programa d’Orientació per als Equipaments Comercials (POEC), es detecta una manca de "densitat ni especialització", sovint condicionada per la mida dels locals o el predomini d'habitatges. Aquesta situació afecta trams de les avingudes Josep Tarradellas i Jaume I, el carrer de la Creu Gran al Centre, parts de Sant Pere, i els carrers de la Hispanitat i Francisco de Vitoria (a Can Boada), així com les carreretes de Montcada i Castellar.

En contrast, altres zones i trams de la ciutat ja s'han consolidat com a eixos comercials. L'estudi també preveu la creació de nous eixos connectors per millorar la xarxa comercial i donar servei als nous creixements urbans, especialment al nord-oest.

El regidor d'Urbanisme i Comerç, Xavier Cardona, ha valorat positivament el funcionament del POEC, però ha admès la transformació de la ciutat i l'arribada de nous residents. Ha destacat l'interès de "grans operadors" per implantar-se a la ciutat, com ara la construcció d'un nou Consum a l'avinguda de Santa Maria de Mazzarello, una zona que inicialment no es considerava d'interès comercial.

Cardona també ha assenyalat un canvi en el model de consum, que tot i seguir sent "molt presencial" fora del sector tèxtil, mostra noves tendències. Els grans establiments estan millorant l'oferta de productes frescos i menjar preparat, i s'observa un retorn al client que recull el producte a la botiga, en detriment de serveis de domicili com Glovo. A més, augmenta l'oferta de restauració.

Respecte a zones amb estancament comercial, com la carretera de Montcada amb el complex Segle XXI, s'espera una reactivació amb la rehabilitació de l'antiga fàbrica Sala i Badrinas i la instal·lació d'un nou BonPreu. També s'ha destacat la reobertura de locals prèviament buits al barri de Can Boada.

Sobre l'encariment dels lloguers, especialment al centre, Cardona ha revelat que l'Ajuntament estudia la compra d'alguns locals per evitar la seva transformació en comerços que perdin la identitat local. Tot i això, considera que aquesta opció està "limitada pel tipus de concurs de licitació" possible.