Terrassa recupera la memòria silenciada del col·lectiu LGTBIQ+

L'Ajuntament impulsa el projecte Fils de memòria per recollir i difondre el llegat de la diversitat sexual.

Imatge genèrica de documents antics i records en un arxiu històric.
IA

Imatge genèrica de documents antics i records en un arxiu històric.

L'Ajuntament de Terrassa ha posat en marxa el desplegament del projecte Fils de memòria aquest mes de febrer, una iniciativa destinada a rescatar i preservar la història de les persones no heteronormatives a la ciutat.

Aquesta proposta neix amb l'objectiu de trencar el silenci que ha envoltat durant dècades les experiències de la comunitat LGTBIQ+ a la cocapital vallesana. El projecte té el seu origen en l'exposició Permafrost de l'any 2024, que va servir per recollir els primers testimonis i documents que ara formen part de l'Arxiu Històric de Terrassa.

"Parlar de memòria LGTBIQ+ és posar al centre les veus i les experiències de les persones, i parlar de drets, de resistències i de les lluites col·lectives."

Lluïsa Melgares · Regidora d'LGTBIQ+
De cara a aquest 2026, el consistori preveu una expansió de la iniciativa. Entre les accions destacades hi ha la creació de les Cartografies dissidents de Terrassa, una activitat per a joves que identificarà espais clau de la ciutat. Aquest treball culminarà amb un mapa virtual a la plataforma EMaps i una ruta que es presentarà durant la celebració de l'Orgull 2026 al mes de juny.
El programa també inclou la publicació de fanzins, material pedagògic elaborat amb l'entitat 3 Turons i una col·lecció digital comissariada per João França. Les autoritats han fet una nova crida a la ciutadania per aportar fotografies o documents que ajudin a completar aquest trencaclosques històric a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental.