Terratrèmols a Catalunya: Risc i memòria històrica

L'Associació de Veneçolans a Terrassa organitza una recollida d'ajuda mentre s'analitza el risc sísmic a la regió.

Imatge genèrica de mur de pedra clivellat amb llum càlida.
IA

Imatge genèrica de mur de pedra clivellat amb llum càlida.

Mentre la comunitat veneçolana a Terrassa organitza una recollida d'ajuda per als afectats per un doble sisme al seu país, s'analitza el risc sísmic a Catalunya, especialment al Pirineu i al Vallès.

Un doble moviment sísmic ha afectat recentment Veneçuela, un país situat a milers de quilòmetres de distància. Davant la magnitud de la tragèdia, l'Associació de Veneçolans a Terrassa (ASOVENTE) s'ha mobilitzat ràpidament per recollir material d'ajuda per als afectats. Des d'aquest divendres i fins diumenge, de 18 a 20 hores, els membres de l'entitat estaran recollint donacions en un punt habilitat a la Rambla d’Ègara.
El doble sisme a Veneçuela va generar rèpliques que es van sentir a l'anomenat “Anell de Foc del Pacífic”. A Catalunya, la distància fa que aquests moviments no s'hagin percebut. No obstant això, sorgeix la pregunta sobre el risc de patir un terratrèmol a Terrassa i al Vallès.
La resposta és afirmativa: Catalunya pot patir moviments sísmics, especialment al Pirineu, a l'interior de les comarques de Girona i al Vallès. Segons la Guia del pla Sismicat, hi ha moviments de terra diaris de baixa magnitud, imperceptibles per a les persones i amb un risc baix de danys greus. Tanmateix, el risc existeix i cal conviure-hi.
Històricament, Catalunya ha registrat terratrèmols significatius. A principis del segle XV, moviments de terra van afectar les comarques de la Selva, la Garrotxa i el Ripollès, causant més de 1.000 morts. Al segle XX, es van documentar un centenar d'esdeveniments de magnitud 5 o superior, amb danys considerables en dos casos: el de la Vall d’Aran el 1923 i el de Sant Celoni el 1927.
Els terratrèmols es poden percebre a partir de magnitud 2. A partir de 3,5 es mouen objectes penjants i a partir de 5 s'iniciïn els danys estructurals. A Terrassa, es recorda el terratrèmol del febrer de 1428, conegut com el de la Candelera, que va causar més de 1.000 morts a Catalunya, concentrats principalment al Ripollès i la Cerdanya. Els seus efectes es van sentir a l'església de Santa Maria.
Més recentment, un sisme de magnitud 4,3 amb epicentre a l'Alt Urgell es va notar a Terrassa a principis d'abril de 2019, repetint-se al mateix octubre. El 2 de juliol de 2016, un altre sisme amb epicentre entre Terrassa, Matadepera i Vacarisses va ser perceptible. També es documenta un altre moviment el novembre de 2006.
Al segle XX, destaquen el terratrèmol de la Vall d’Aran el 1923, amb una magnitud d'entre 5,2 i 5,6, i el del Montseny el 1927. Tot i que aquest últim no va causar víctimes mortals, sí que va produir danys estructurals.