La comarca del Vallès Occidental presenta una realitat demogràfica marcada per la concentració poblacional en un territori limitat. Dades recents de l'Idescat, basades en una malla de cel·les d'1 quilòmetre quadrat, descriuen el paisatge urbà-rural del territori segons la grandària poblacional, la densitat i la contigüitat.
Segons aquest estudi, un 81,1% de la població del Vallès Occidental viu en centres urbans o agrupacions d'alta densitat (més de 1.500 habitants/km² i agregació mínima de 50.000 residents). Només el Barcelonès (99,57%) supera aquesta xifra a Catalunya. El Gironès (72,02%) completa el podi. A la comarca, un 17,2% viu en aglomeracions urbanes de densitat moderada (mínim 300 hab./km² i 5.000 residents agregats), mentre que només l'1,70% resideix en zones rurals de baixa densitat (menys de 300 hab./km²).
Les dades dibuixen una clara divisió dins la comarca. Municipis propers al Barcelonès, com Sabadell (97,87%) i Terrassa (92,93%), juntament amb Barberà (99,97%), Ripollet (97,07%), Montcada i Reixac (94,16%), Sant Cugat (92,72%) i Cerdanyola (91,44%), mostren una alta densitat. Badia (100%) és un cas excepcional d'alta concentració. En canvi, municipis més a l'est, com Castellar (94,49%), Sentmenat (91,45%), Polinyà (93,42%), Palau-solità i Plegamans (94,78%) i Santa Perpètua de Mogoda (99,38%), presenten una major proporció d'aglomeracions urbanes amb menor concentració. Sant Llorenç Savall i Gallifa destaquen amb un 100% de residents en cel·les rurals.
A nivell de Catalunya, el 61,4% de la població viu en centres urbans (1,38% del territori), el 28,2% en aglomeracions urbanes i el 10,5% en cel·les rurals (22,85% del territori). La densitat mitjana catalana és de 253 habitants/km², molt inferior a la del Vallès Occidental (al voltant de 1.664 habitants/km²). La distribució és desigual: el 50,6% de la població viu en cel·les de més de 10.000 habitants/km², que només ocupen el 0,57% del territori.
