La iniciativa, que implica la presència d'agents de paisà i sense arma reglamentària en alguns centres, ha estat qualificada d'irresponsable per diversos sectors. La principal crítica se centra en la falta de consulta prèvia amb la comunitat educativa i en el fet que els centres escollits per a aquesta prova pilot, segons algunes veus, concentren majoritàriament alumnes d'origen àrab, fet que podria comportar una estigmatització.

Aquesta mesura arriba en un moment de tensió amb el professorat, que recentment ha protagonitzat una vaga important i reclama inversions en educació des de fa dècades. Mentre que els Mossos han vist augmentat el seu sou, el professorat ha rebut increments salarials mínims, generant un sentiment d'indignació.

Tot i reconèixer l'existència de problemàtiques de convivència en alguns instituts i la necessitat de dotar els docents de més eines, la comunitat educativa considera que la presència policial no és la solució. Argumenten que aquesta mesura representa un fracàs de les polítiques educatives i un camí perillós, ja que criminalitza els centres i els seus alumnes, i pot destruir el sentit educacional.

En lloc de reforçar el paper dels docents, ampliar els equips de psicòlegs, educadors socials, integradors o infermers, la decisió ha estat la d'inserir la policia, una opció que, segons els crítics, és més econòmica però menys efectiva. A més, es destaca que la publicació, encara que indirecta, dels noms dels centres implicats en la prova pilot ha generat un mal irreparable, ja que els ha assenyalat públicament.

L'experiència en altres països on s'ha implementat una mesura similar ha demostrat ser un fracàs, fins i tot empitjorant la convivència. La comunitat educativa insisteix que les solucions passen per mesures de tipus social, com més personal, menys alumnes per aula i tallers de sensibilització, en lloc de la presència policial.