Terrassa als anys 80: Quan la ciutat egarenca es va convertir en el seu propi Hawkins

Una anàlisi cultural compara la capital del Vallès Occidental amb el poble fictici de la reeixida sèrie de Netflix.

Imatge que evoca la nostàlgia dels anys 80, amb elements retro com un arcade o una bicicleta clàssica.

Imatge que evoca la nostàlgia dels anys 80, amb elements retro com un arcade o una bicicleta clàssica.

La sèrie de Netflix Stranger Things ha inspirat una mirada nostàlgica a la Terrassa dels anys vuitanta, identificant llocs clau com l'Hospital del Tòrax i l'antic Pryca com els equivalents locals de Hawkins.

Des del seu llançament el 2016, la sèrie Stranger Things dels germans Duffer ha captivat diverses generacions amb les aventures d'un grup d'amics al poble fictici de Hawkins, Indiana. L'èxit rau en la seva capacitat de transportar els espectadors a la dècada dels vuitanta, utilitzant una premissa similar a la de la novel·la IT de Stephen King.
A Terrassa, els vuitanta també van ser anys de canvi i identitat. Llocs com el centre comercial Pryca de Can Parellada, l'Orxateria Ribera del carrer Galileu o les desaparegudes Piscines de Castellnou van ser punts de trobada. Si a Hawkins el xèrif Jim Hopper era la figura d'autoritat, a Terrassa aquest paper l'encarnava l'alcalde socialista Manuel Royes, que va governar la ciutat des del 1979 fins al 2002.
El misteri de Hawkins es reflectia a Terrassa a través de l'antic Hospital del Tòrax. Aquest edifici, envoltat de rumors i històries fosques a causa dels protocols mèdics confidencials, va generar una aura d'intriga similar a la del Laboratori Nacional de la sèrie. El seu passat enigmàtic el va convertir posteriorment en un gran plató de cinema de gènere.

D’alguna manera, tots hem passat la nostra infantesa o adolescència a Hawkins, ja que cadascú ha hagut de lluitar contra els seus monstres particulars.

La cultura adolescent de l'època es definia per la moda i la música. Els joves de Terrassa vestien amb jerseis Privata, texans Levi’s i sabates Adidas o John Smith. Musicalment, predominava el rock anglosaxó (The Cure, Queen, U2) i artistes espanyols com Mecano o Hombres G. Els salons recreatius, com El Casinet al carrer de Sant Pere, eren el punt de trobada per jugar a màquines com el Pac-Man.
Comparteix: