La presència d'insectes pol·linitzadors a Terrassa es fa més evident amb l'arribada del bon temps. Si bé la ciutat acull desenes d'espècies d'abelles i vespes, la vespa asiàtica (Vespa velutina) s'ha consolidat com una preocupació creixent. L'any passat, es van registrar 23 actuacions per controlar aquesta espècie invasora, que ja està plenament adaptada a l'entorn local.
Segons estimacions basades en estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona, a l'entorn de la ciutat hi ha entre 50 i 100 espècies diferents d'abelles. L'abella de la mel, la més comuna, pot formar ruscos amb fins a 60.000 individus, el que suggereix la presència de centenars de milers d'exemplars a Terrassa. En contrast, la majoria de les vespes són autòctones i solitàries, amb l'excepció de la vespa asiàtica, que genera conflictes amb l'entorn i les persones.
“"A nivell d'apicultura, les abelles són el seu principal aliment. Quan troben ruscs poden acabar exterminant-los."
Rubén Alcaraz, de l'Associació Molí del Fort, una de les empreses que intervenen contra aquesta plaga, subratlla que el principal impacte de la vespa asiàtica és sobre la biodiversitat, especialment en l'apicultura. Aquesta amenaça s'estén a altres pol·linitzadors silvestres, amb possibles conseqüències per a la pol·linització de plantes i cultius. La vespa asiàtica es distingeix per la seva mida més gran, el cos majoritàriament negre i les potes grogues, i els seus nius secundaris són grans estructures esfèriques, sovint en la part alta dels arbres.
Davant la detecció d'un niu, s'activa un protocol d'actuació específic que pot incloure l'ús de gasos o teleinjeccions amb biocides. L'exterminació de cada colònia és innegociable donada la seva naturalesa invasora i el perill que representa. Una picada de vespa asiàtica, tot i que el verí és similar al de les autòctones, pot ser equivalent a quatre o cinc picades d'aquestes últimes a causa de la seva mida.
Les dades municipals de Terrassa mostren un augment constant de les actuacions contra la vespa asiàtica des de la seva detecció l'any 2017. De 12 eliminacions de nius en espais públics el 2022, la xifra va pujar a 14 el 2023, 21 el 2024 i 23 el 2025. Per a la prevenció, l'Ajuntament utilitza drons per geolocalitzar nius en zones d'alta incidència com el parc de Vallparadís i les rieres de Palau i de les Arenes.
Pel que fa a les abelles, el Servei de Medi Ambient registra una mitjana d'una desena d'avisos anuals per eixams. Els Bombers de la Generalitat realitzen uns 80 serveis similars entre el Vallès Occidental, l'Oriental i el Maresme. La primavera és el període d'eixamament natural de les abelles, un procés de reproducció on la reina vella marxa amb un grup per formar una nova colònia. Aquests eixams, tot i que poden ser impressionants, solen ser poc agressius ja que no tenen un rusc a defensar.
“"No s'ha d'apropar ni intentar manipular-los. El millor és avisar el 112 perquè es pugui valorar la situació i, si cal, acordonar la zona."
Davant la presència d'un eixam d'abelles o un niu de vespes, els experts aconsellen no intervenir directament i avisar el 112. Els Bombers o serveis especialitzats retiren els eixams d'abelles i els traslladen a apicultors per a la seva reubicació, protegint així una espècie clau per als ecosistemes. Les vespes autòctones només s'intervenen si representen un risc, mentre que les invasores, com la vespa asiàtica, són inactivades per empreses especialitzades.
