El pacte comercial entre la Unió Europea (UE) i el bloc sud-americà Mercosur (format per Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai) és percebut com una oportunitat per a determinats sectors industrials, però representa un risc significatiu per a l'agricultura i la ramaderia espanyoles. Aquesta preocupació és especialment palpable a les comarques gironines, on el camp és un pilar fonamental de l'economia real i la identitat territorial.
La crítica principal se centra en la disparitat d'exigències productives. Els agricultors i ramaders europeus han de complir amb les normatives més estrictes del món en controls sanitaris, benestar animal, limitacions mediambientals i costos energètics elevats. L'obertura de la porta a productes de països del Mercosur, on aquestes regulacions són molt més laxes, crea una situació de competència deslleial.
El lliure comerç només funciona quan les regles del joc són comparables. Quan no ho són, deixem de parlar de mercat i entrem en una transferència silenciosa d’activitat econòmica cap a tercers països.
Tot i l'existència de clàusules de salvaguarda dins l'acord, aquests mecanismes es consideren reactius, lents i burocràtics. Els experts alerten que arriben quan el mal econòmic ja està fet, amb la caiguda dels preus i el tancament d'explotacions. A més, s'espera que els beneficis es concentrin en grans empreses exportadores, mentre que les pèrdues afectaran les zones rurals que ja pateixen despoblament i manca de relleu generacional.
