La tendència actual dels pares catalans s'inclina cap a noms curts, sonors i amb facilitat de pronunciació internacional. Aquesta preferència ha catapultat Mia, que amb 320 nadons registrades, se situa just darrere de Sofía/Sofia, Júlia/Julia, Martina i Ona en el rànquing oficial.
Mia es considera una forma derivada de Maria, provinent de l'hebreu Miriam. El seu significat s'associa a conceptes com 'estimada de Déu', 'volguda' o 'l'escollida', oferint una càrrega simbòlica i espiritual que atreu moltes famílies.
Aquesta barreja de tradició bíblica i projecció internacional explica bona part del magnetisme que ha disparat la seva popularitat a Catalunya.
La seva versatilitat lingüística, funcionant perfectament en català, castellà i anglès, la fa una opció pràctica per a entorns plurilingües. Aquest auge es produeix malgrat que el 2024 es va registrar un mínim històric de natalitat a Catalunya, amb 53.793 nadons, un 0,8% menys que l'any anterior.
Un altre nom que també ha guanyat terreny és Vega, d'origen preromà que significa 'terreny fèrtil' i que també fa referència a l'estrella més lluminosa de la constel·lació de Lyra, associant-se a la idea de 'brillar amb llum pròpia'.
