El parc natural viu un moment de clara recuperació després d’un llarg període marcat per la sequera més greu de la seva història. Les precipitacions registrades de manera sostinguda, juntament amb la llevantada del 20 de gener, han estat claus per elevar el nivell de l’aigua i afavorir la recàrrega dels aqüífers. Aquesta millora ha permès que l’Estany de Vilaüt i els seus voltants tornin a estar plens, una imatge que no es veia des de feia temps.
La millora de les condicions hídriques ha tingut un impacte directe en l’ecosistema, frenant el procés de salinització que havia afectat greument la flora. La vegetació pròpia de les zones humides ha tornat a créixer amb força, revertint la tendència on espècies més resistents a la salinitat, com el tamariu, substituïen la flora autòctona.
“"Espècies típiques dels aiguamolls, com els boscos de ribera: freixes, oms, pollancres, patien molt la intrusió salina i la manca d’aigua dolça."
Aquest nou escenari beneficia directament la fauna, especialment les aus, ja que l’abundància d’aigua acumulada permet recuperar estanys d’aigües obertes i canyissars. L’augment d’hàbitats disponibles converteix el parc en un espai més atractiu per a l’estada, la cria i la reproducció. Entre les observacions destacades hi ha la presència del cabussó gris, una au originària del nord d’Europa molt poc habitual a la zona i que no s’hi havia vist des de feia dues dècades.
Cal recordar que la falta d'aigua va deixar totalment seques 300 hectàrees de la reserva integral dels Estanys, que depenen de la conca de la Muga. La situació extrema va provocar la mort de peixos i centenars de nàiades (una espècie asiàtica invasora), a més d'una davallada en els censos d'aus hivernants, que es van desplaçar a altres zones per la manca d'aliment.
