La Jonquera lidera la pressió turística a l'Alt Empordà amb una xifra sorprenent: 1.519.912 viatges amb pernoctació registrats el 2025, segons dades de l'INE. Aquest volum, que representa més de 440 viatges per habitant en un municipi de poc més de 3.400 residents, posa de manifest una realitat molt diferent de la saturació turística tradicional associada a localitats costaneres com Cadaqués, que se situa en vuitena posició amb 52,7 viatges per habitant.
A diferència d'altres municipis on el turisme de vacances és el motor principal, a la Jonquera la pressió està intrínsecament lligada a la seva condició de municipi fronterer i punt clau per al transport internacional. L'alcaldessa, Míriam Lanero, assenyala que la regulació francesa sobre la circulació de camions de gran tonatge els caps de setmana i festius provoca que molts transportistes internacionals s'aturin al municipi, sovint perllongant la seva estada o passant la nit. Aquesta situació, explica, "esbiaixa" la dada de pressió turística, ja que no reflecteix exclusivament visitants de vacances.
El municipi gestiona aproximadament 10.000 camions diaris, una xifra que evidencia la necessitat de prestar serveis a una població flotant molt superior a la resident. Lanero destaca la inversió addicional requerida en neteja viària i seguretat, amb una Policia Local de 17 agents, per fer front als reptes d'un municipi fronterer. La col·laboració publicoprivada, especialment en la instal·lació de càmeres de seguretat als aparcaments de camions, es considera clau.
En contrast, Cadaqués afronta una pressió turística més convencional, marcada per la concentració de visitants durant els mesos d'estiu. El municipi passa de 2.800 habitants a l'hivern a unes 30.000 persones en temporada alta. L'Ajuntament ha encarregat un estudi per determinar la capacitat màxima del poble i identificar les zones més saturades, amb l'objectiu d'elaborar un pla estratègic. La regidora de Turisme, Núria Duran, descriu la situació com una tendència a convertir-se en "un parc temàtic".
Altres municipis de l'Alt Empordà també mostren dinàmiques diverses. El Port de la Selva i Sant Pere Pescador registren increments estacionals notables en municipis de dimensions reduïdes. Roses, Castelló d’Empúries i l’Escala, amb una oferta turística i residencial més gran, acumulen centenars de milers de viatges amb pernoctació. Figueres, per la seva banda, presenta una proporció baixa de viatges amb pernoctació (6,5 per habitant), malgrat ser un pol d'atracció important, evidenciant que les dades de pernoctació no capturen tota la pressió dels visitants de pas.
Portbou ofereix un cas particular, amb un augment d'habitatges d'ús turístic però una disminució de la població estacional, mostrant que l'increment de l'oferta no sempre es tradueix en més visitants residents temporals. Aquests diferents escenaris subratllen que la pressió turística a l'Empordà és multifacètica i no es pot explicar únicament amb una sola xifra, requerint una anàlisi que consideri la població resident, la mobilitat diària, la concentració estacional i la capacitat dels serveis municipals.
