El clam veïnal pel mal estat de l'Avinguda de Perpinyà a Figueres es manté viu. Els residents i usuaris habituals d'aquesta artèria clau de la ciutat denuncien la presència constant de clots i sotracs, lamentant que les reparacions efectuades fins ara són provisionals i no aborden el problema de fons.
L'àrea de Manteniment Urbà de l'Ajuntament ha dut a terme actuacions puntuals per pal·liar els desperfectes més evidents, però la degradació del paviment, especialment de les llambordes, és un problema que s'arrossega des de fa anys. La regidora Carme Martínez ha explicat que es treballa amb tres fases: una primera per tapar els forats immediats, una segona per a contractes menors de manteniment en zones concretes, i una tercera, ja en mans dels tècnics municipals, per dissenyar una solució definitiva que millori el paviment i tingui en compte la memòria històrica del carrer.
Veïns com Marcel Martín assenyalen que el barri porta "més de 15 anys" esperant una inversió real, qualificant la situació d'"abandonament absolut". Reclamen una intervenció continuada des del Motel fins a Fruites Hurtós per evitar que el tram sigui "intransitable" i causi avaries als vehicles. En la mateixa línia, Anna Rodríguez alerta que les reparacions "duren quatre dies" i demana que es consideri el volum de trànsit d'aquesta via, fonamental per a la mobilitat de la ciutat, incloent-hi l'accés a l'Hospital.
La reivindicació veïnal també posa de manifest una sensació de desigualtat en les inversions municipals, comparant les millores en espais cèntrics amb la manca de resposta estructural a l'Avinguda de Perpinyà. Aquesta via, que suporta un trànsit intens, incloent autobusos turístics i vehicles cap a l'aparcament del Garrigal, manté un paviment de llambordes especialment castigat. Es recorda que l'Ajuntament ha demostrat capacitat per canviar llambordes ràpidament en altres punts, com a la cruïlla de la Rambla amb la pujada del Castell.
La complexitat de les llambordes, descrita per Carme Martínez com un "gran trencaclosques" on el moviment d'una peça afecta les altres, dificulta les reparacions en una superfície tan gran. Aquesta situació obre un debat sobre el futur del paviment, que combina criteris patrimonials, urbanístics i de mobilitat, i que forma part de la imatge tradicional de la ciutat des de l'època de la carretera general.
Els veïns demanen que el debat sobre la preservació de les llambordes com a element històric no encalli la necessitat d'una inversió integral que posi fi als desperfectes recurrents i adapti el vial al seu ús real. La demanda és que l'avinguda deixi de funcionar "a base de pedaços" i rebi una actuació que garanteixi la seguretat i l'accessibilitat.
