L'anàlisi de la programació recentment presentada al Teatre Municipal de Roses apunta a una manca de coherència i solidesa, donant la sensació de ser un cúmul de títols que prioritzen l'èxit comercial. Aquesta selecció es basa en obres que ja funcionen arreu, sense incorporar risc creatiu.
En un teatre municipal és totalment legítim programar-hi espectacles que assegurin el públic i omplin la sala, però aquesta no pot ser l’única brúixola.
Els crítics argumenten que, si bé l'estratègia d'omplir la sala és eficient, converteix l'espai en un lloc d'exposició i no de descoberta, limitant el seu potencial transformador. Per això, es demana una aposta més ferma per la dansa contemporània, el circ de creació, les noves dramatúrgies i el vincle amb el territori de l'Alt Empordà.
Es proposa que el teatre municipal hauria d'«activar» la cultura local i comarcal, donant espai al talent emergent, impulsant coproduccions i residències. L'objectiu és transformar l'equipament en una plataforma que faci créixer tant els creadors com els públics, evitant ser només un contenidor.
Finalment, se suggereix que els espais no utilitzats de l'edifici, com sales buides i despatxos, es converteixin en tallers, laboratoris, llocs d'assaig i trobades amb professionals, per tal que el Teatre de Roses estigui ple de vida més enllà de les funcions programades.
