El periodista assenyala la paradoxa de l'actualitat: malgrat la gran quantitat de canals disponibles des de l'any 2008, la saturació informativa, especialment visible durant la pandèmia, provoca que la gent necessiti desconnectar i busqui l'entreteniment. Aquesta dinàmica obliga els mitjans a trobar un nou equilibri.

Pel que fa a l'audiència jove, Morros matisa que informar-se només a través de les xarxes socials s'ha de posar «en quarantena». Reconeix que els mitjans han d'adaptar el llenguatge a plataformes com Instagram per captar-los, però sense renunciar al rigor. Afegeix que la clau per a l'èxit de RAC1, que ha assolit el rècord d'un milió seixanta-quatre mil oients, rau en el llenguatge directe i proper, que parla a la gent «tal com parlen entre ells».

El degà defensa que la lluita contra les notícies falses passa per l'educació mediàtica, una tasca que el Col·legi de Periodistes promou des de fa quinze anys a centres de secundària i que demana que sigui curricular. Aquesta formació és crucial, ja que els difusors de fake news «ho fan molt ben fet» i donen un entorn que sembla veritat.

Respecte a la tecnologia, Morros veu la Intel·ligència Artificial com una eina positiva que agilitza processos mecànics, com la transcripció d'entrevistes o la cerca de dades estadístiques. No obstant això, insisteix que «sempre hi ha d'haver un periodista al darrere» per revisar, editar i discriminar la informació. També subratlla que el rigor ha de prevaldre sobre la immediatesa: «Si hi ha qualsevol risc que aquella informació que estic donant no passi per tots els passos previs, prefereixo ser el segon, però havent fet la feina ben feta».

Finalment, Morros destaca la importància del periodisme local, que és «bàsic per poder fer comunitat» i que manté una credibilitat alta perquè explica el que passa a l'entorn més immediat. També lamenta la precarietat històrica del sector i la necessitat que la societat assumeixi que la informació de qualitat, que requereix inversió i redaccions, «té un preu».