Intensifiquen la vigilància del gall fer, en perill d'extinció als Pirineus

Les autoritats catalanes reforcen les mesures de seguiment i protecció per a la supervivència d'aquesta au emblemàtica.

Imatge d'un gall fer mascle en un bosc d'alta muntanya dels Pirineus.
IA

Imatge d'un gall fer mascle en un bosc d'alta muntanya dels Pirineus.

El Departament de Territori i els Agents Rurals intensifiquen a la primavera les accions de seguiment i protecció del gall fer (Tetrao urogallus), una espècie catalogada en perill d'extinció als Pirineus.

La primavera marca un increment en les accions de seguiment i protecció del gall fer, una au emblemàtica dels Pirineus catalogada en perill d'extinció. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, juntament amb el Cos d’Agents Rurals, impulsa noves mesures per garantir la supervivència d’aquesta espècie vulnerable.
Una de les novetats principals d'enguany és la monitorització telemàtica de les zones on resideix el gall fer. S'instal·laran càmeres de parany fotogràfic amb cartells informatius per detectar l'accés de persones no autoritzades a àrees sensibles. Aquesta vigilància s'intensificarà durant l'època de cria i l'hivern, períodes clau per a la biologia de l'espècie.
El gall fer és extremadament sensible a les pertorbacions humanes. Durant la primavera, la concentració dels mascles en els seus cants (leks) fa que la presència humana pugui generar estrès, afectant la reproducció i reduint les possibilitats de fecundació. La normativa catalana vigent preveu sancions de fins a 3.000 euros per molèsties intencionades a espècies en perill d'extinció.
Des dels anys 80, la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran col·laboren en el seguiment per identificar els factors limitants del gall fer. Els estudis assenyalen que la depredació de nius per mamífers com la marta, la fagina i la guineu, les poblacions dels quals s'han recuperat, és un factor clau que cal abordar. Aquesta pressió depredadora s'afegeix a altres amenaces antròpiques.
Per combatre la depredació, el Departament de Territori reforça línies de treball per disminuir l'impacte sobre els ous. S'està avaluant l'eficàcia de l'alimentació dissuasiva, subministrant menjar alternatiu als depredadors per reduir la pressió sobre els nius. Aquesta mesura ha demostrat èxit a Escòcia, incrementant la supervivència dels polls fins a un 130%.
Altres mesures implementades en col·laboració amb el Conselh Generau d’Aran inclouen el monitoratge de la població, la delimitació d'àrees crítiques, la compatibilització de l'activitat forestal, millores d'hàbitat, l'ordenació de l'ús públic (senyalització i modificació d'itineraris) i campanyes de sensibilització.
També es treballa en la retirada de cables obsolets i la senyalització dels cables en ús per evitar col·lisions, així com en l'estudi d'afectacions per contaminants químics i patògens. Aquestes accions es coordinen amb territoris propers i formen part del grup de treball estatal i de la Xarxa d’Investigació del Gall fer als Pirineus, amb participació d'Andorra i França.
Una campanya de conscienciació especialment adreçada a la comunitat naturalista i fotogràfica, sota el lema “Deixem-los cantar!”, demana evitar fotografiar els galls fers durant l'època de cria. El Cos d’Agents Rurals fa una crida a la responsabilitat col·lectiva per protegir aquesta espècie.
El gall fer, inclòs a l’Annex I de la Directiva Aus i catalogat en perill d’extinció, es troba en una situació crítica. El cens de 2025 a Catalunya estima només uns 245 mascles, un 58% menys en 20 anys, amb una probabilitat d'extinció superior al 50% en els propers 40 anys si no s'actua.