Anàlisi de la trajectòria de Noemí Llauradó a Reus després de la seva renúncia

La líder d'ERC tanca una etapa de la política local marcada per la gestió de la pandèmia i el traspàs de l'Hospital Sant Joan.

Retrat genèric d'una política en un entorn institucional, amb un fons neutre.
IA

Retrat genèric d'una política en un entorn institucional, amb un fons neutre.

La decisió de Noemí Llauradó de no presentar-se a les municipals del 2027 a Reus tanca un cicle polític marcat per la derrota del 2023, atribuïda a tendències electorals nacionals.

Molts analistes polítics locals consideraven que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) tenia la victòria assegurada a les eleccions municipals del 2023 a Reus, especialment després que l'alcalde Carles Pellicer no es presentés. ERC havia estat un soci de govern clau durant el mandat anterior, especialment durant la gestió de la pandèmia.

La derrota d'ERC a Reus es va deure principalment als 'vents favorables' que bufaven a favor del PSC a nivell general, una tendència que va arrasar a les àrees urbanes del país el maig del 2023.

Aquesta tendència nacional va impedir que Noemí Llauradó optés a l'alcaldia, amb el PSC de Sandra Guaita superant els republicans per gairebé 3.000 vots. Tot i el resultat, el balanç de la feina de Llauradó destaca per la seva valentia, com ara liderar el traspàs de la gestió de l'Hospital Universitari Sant Joan a la Generalitat, un tema històricament sensible a la ciutat.
Entre les ombres de la seva gestió local hi ha el fracàs de la proposta d'ERC per a la zona del Carrilet i el mercat, on finalment es van imposar les tesis del PSC. Tot i deixar la política municipal, Llauradó mantindrà la seva activitat política, ja que ha encadenat dos mandats a la Diputació de Tarragona i es preveu que faci el salt a Madrid o Barcelona.