Aquell episodi de fa set dècades es manté com el més extrem del segle XX a l'hemisferi nord. Durant tres setmanes consecutives, diverses entrades d'aire siberià van desplomar els termòmetres a tota Europa, arribant a congelar rius emblemàtics com el Tàmesi o el Sena. A les comarques tarragonines, el fred va ser especialment punyent a partir del 2 de febrer, festivitat de la Candelera.
Les dades oficials d'aquell febrer mostren registres insòlits a la costa, amb -5,6 °C a Vila-seca i -7,5 °C a Cambrils, tot i que termòmetres privats van marcar fins a -11 °C. A l'interior de Catalunya, les mínimes van baixar dels -18 °C, mentre que al Pirineu es va establir el rècord històric de la península a l'Estany Gento, al Pallars Jussà, amb una temperatura de -32 °C.
L'impacte econòmic va ser devastador per al sector primari. La intensitat del gel va matar arbres tradicionalment resistents com els garrofers, a més d'olivers, ametllers i cítrics. Aquesta pèrdua de cultius va ser un dels factors que va accelerar l'abandonament de molts pobles rurals durant els anys seixanta. Fins i tot al Delta de l'Ebre, els llacs de l'illa de Buda es van solidificar completament.
“"Feia tant de fred que la llet se li gelava dins de les lleteres mentre caminava pels carrers de Reus."
Els testimonis de l'època recorden situacions extremes a la via pública, amb dificultats per repartir productes bàsics i una paràlisi gairebé total de l'activitat. Malgrat la duresa de l'hivern d'enguany, les cròniques de 1956 recorden que la meteorologia pot assolir nivells de crueltat que encara avui formen part de l'imaginari col·lectiu de la gent gran del Baix Camp.
