La funció, emmarcada en l'Any Gaudí, va ser rebuda amb malestar per entitats i ciutadans preocupats per la feblesa de l'ús del català al país. L'argument dels organitzadors sobre la intenció d'exhibir l'obra fora de Catalunya no ha convençut els crítics, ja que consideren que s'hauria d'haver respectat la llengua materna de l'homenatjat.
El guió de l'espectacle, que volia ser una recreació artística i biogràfica, va ser elaborat per la Federación Española de Patinaje. Es critica que tant la Diputació de Tarragona com l'Ajuntament de Reus (amb les regidories d'Esports, en mans del PSC, i Cultura, liderada per ERC) no van supervisar el contingut amb prou antelació.
Haver respectat la llengua materna de l'homenatjat que ell va defensar sempre hagués significat un pas endavant cap a la normalització lingüística.
La manca de control va resultar en errades històriques i un ús inadequat del català, convertint l'espectacle en un "estrafaig d'un capítol del NO-DO". Partits com Junts, la CUP i fins i tot ERC van expressar el seu desacord amb la gestió de l'esdeveniment.
Es recorda que Gaudí sempre va defensar la seva llengua materna, fins i tot davant del rei Alfons XIII, creient que un cap d'estat havia de conèixer totes les llengües del país. La possible exhibició de l'obra fora de Catalunya farà creure als espectadors que l'arquitecte parlava habitualment en castellà, cosa que no és certa.
