Catalunya, un territori amb un 62% de superfície forestal, ha experimentat 271 incendis forestals fins a la data, afectant aproximadament 122 hectàrees, de les quals 54 eren zona arbrada i 67,7 no arbrada. En l'última dècada, els grans incendis forestals (GIF) han estat responsables del 66,6% de la superfície total cremada. Entre el 2016 i el 2026, s'han superat les 61.700 hectàrees cremades, agreujades per episodis extrems de sequera. El 39,8% de la superfície cremada correspon a bosc arbrat, mentre que la resta són matolls, pastures i superfícies no forestals.
Els anys més crítics, amb registres alarmants d'hectàrees cremades a causa d'onades de calor i sequera acumulada, han estat el 2012, 2019, 2022 i 2025. Les comarques més afectades són l'Alt Empordà, la Ribera d'Ebre i la Segarra. A les Terres de l'Ebre, s'han registrat dos grans incendis en la darrera dècada: el de la Ribera d'Ebre el 2019 (6.000 hectàrees cremades, iniciat a Torre de l'Espanyol per un femer en condicions de sequera extrema i camps abandonats) i el del Baix Ebre a Paüls el 2025 (3.200 hectàrees, amb episodis virulents que van requerir confinaments i van causar la mort d'un bomber).
En els primers mesos del 2026, s'ha observat un augment superior al 67% en incendis de mitjana i petita escala de vegetació i matolls en comparació amb l'any anterior. La terra cremada, coberta de cendra i desprotegida, esdevé fràgil, propensa a l'erosió i perd nutrients vitals. La recuperació natural requereix anys de tranquil·litat, amb la natura emprant estratègies com el rebrot de plantes des de les arrels o llavors resistents al foc.
La gestió forestal preventiva és clau. Cal no només netejar, sinó també afavorir espècies autòctones mediterrànies com alzines o arbocets, més resistents al foc que els pinars. La manca de consciència ciutadana i les negligències humanes són causes principals d'incendis. La gestió selectiva, com argumenta Jaime Baeza, catedràtic en medi ambient, redueix el risc de propagació. Conservar part de la fusta cremada ajuda a mantenir la matèria orgànica i protegir el sòl.
La gestió forestal integral, que combina coneixements científics, participació ciutadana, tecnologia i polítiques públiques, és essencial per mantenir els ecosistemes forestals saludables i resilients. La prioritat és reduir material combustible, netejar el sotabosc, crear tallafocs i reforestar amb espècies resistents. L'abandonament dels boscos i la manca de gestió, juntament amb la meteorologia adversa, són factors clau en l'augment dels incendis, que en un 90% són provocats per factors humans.
Les administracions públiques han de prioritzar la gestió forestal i la prevenció per evitar que el paisatge es torni gris cendra. La recuperació del mosaic agroforestal, la ramaderia extensiva i les infraestructures estratègiques contribueixen a crear paisatges més segurs i boscos més resilients. La saviesa de la natura en la seva regeneració és un procés lent però constant.
