El crític destaca el coratge de R. Linklater per abordar temes diversos amb una passió creïble, tractant la nostàlgia amb profunditat. Més enllà de la seva coneguda trilogia Antes de... i la monumental Boyhood, cal reivindicar obres com Bernie, Todos queremos algo o Apolo 10½: una infància espacial.
A Nouvelle Vague, el director s'arrisca a narrar el rodatge en només vint dies de l'òpera prima de Jean-Luc Godard de 1959, aconseguint un retrat juganer i generós d'una època desbordant de creació i innovació cinematogràfica.
L'habilitat del director per contagiar-nos aquell entusiasme desbocat del moment es fa palesa amb un producte d'una intensa jovialitat enmig d'un fabulós viatge a través del temps.
La pel·lícula utilitza un blanc i negre propi de l'època, ple d'ironia i respecte, amb múltiples referències visuals a mode d'homenatge. Aquest frenesí de realització va ser possible gràcies al fet que les 'noves formes' permetien un rodatge molt més econòmic, fet que va propiciar l'estrena de més de 160 pel·lícules de realitzadors francesos novells només el 1959.
