El panorama actual, marcat per la crispació política i els conflictes internacionals, genera un clima de pessimisme. L'autor, Mossèn Pere Rovira, planteja la disjuntiva entre la resignació derrotista o bé l'esperança renovadora, destacant la llibertat d'elecció de tot ésser humà.
La història demostra la dualitat humana, capaç de ser «monstre o sant», amb exemples de generositat o de violència obscura. Rovira argumenta que la llibertat no resideix en fer el que es vol, sinó en triar el «bé» per encaminar-se a viure la vocació a l'«amor».
La recerca de la Veritat inmutable ha acompanyat l'home des dels primers filòsofs grecs. L'autor defensa que qüestionar la realitat observable i buscar respostes més enllà de l'egocentrisme és un acte sa, i que la religió no és una evasió, sinó una expressió d'aquesta cerca existencial.
Jo us dic: Demaneu i se us donarà; busqueu i trobareu; truqueu i se us obrirà. Perquè tot el qui demana, rep; el qui busca, troba; i al qui truca, se li obrirà (Mt 11, 9—10).
Finalment, Mossèn Pere Rovira conclou que Jesucrist és la resposta de Déu a la soledat i la precarietat humana, atorgant sentit a la vida més enllà de si ho entenem o no, i rebutjant la idea que l'humà sigui un simple automatismes genètic o fruit de l'atzar.
