Després de les festes de Nadal, marcades per les trobades familiars i l'intercanvi de regals, el columnista Mossèn Pere Rovira assenyala la tornada a la “tozuda realitat quotidiana”, on persisteixen els conflictes bèl·lics, les injustícies socials i el clima crispat de la política i la corrupció.
Mentre l'ésser humà no localitzi l'autèntic problema, la ferida profunda del seu cor, seguirem perduts en el diagnòstic.
Rovira argumenta que la solució als problemes globals no es troba en la culpabilització dels altres o en la recerca constant d'enemics, sinó en el cor humà mateix, lliure de tints ideològics. Aquest cor, diu, és capaç tant d'un amor “sublim, entregat i generós” com de convertir-se en un “autèntic monstre” capaç de destruir.
El text aborda com la por i l'egocentrisme porten l'home a buscar constantment gratificacions externes per omplir el buit existencial: des del consum sense mesura i la recerca de plaer sense compromís, fins a l'abús de l'alcohol o les drogues, buscant “distraccions al·lucinògenes”.
Finalment, Mossèn Pere Rovira conclou que l'única manera de sadollar aquest buit és trobar les respostes existencials, que ell identifica amb el missatge de Nadal: un Déu que s'encarna i es fa història, permetent mirar el futur “sense por i amb esperança”.
