Collbató, el Bruc i Esparreguera exigeixen canvis en l'avantprojecte de reforma de l'A-2

Els municipis demanen solucions consensuades per minimitzar l'impacte paisatgístic i territorial de l'autovia Martorell-Igualada.

Imatge genèrica d'una autovia amb trànsit i muntanyes al fons, simbolitzant una infraestructura viària.
IA

Imatge genèrica d'una autovia amb trànsit i muntanyes al fons, simbolitzant una infraestructura viària.

Els ajuntaments de Collbató, el Bruc i Esparreguera es van reunir el divendres 6 de febrer de 2026 amb la Demarcació de Carreteres de l'Estat per tractar les alternatives de traçat de l'A-2 en el tram Martorell–Igualada.

Els representants municipals de Collbató, el Bruc i Esparreguera van mantenir una trobada amb la Demarcació de Carreteres de l'Estat a Catalunya per abordar l'estat de l'avantprojecte d'adequació de l'autovia A-2. Aquest projecte, que ja va ser sotmès a exposició pública el 2011, havia generat una forta oposició ciutadana, especialment a Collbató i el Bruc, a causa del gran impacte territorial i paisatgístic que suposava el traçat inicial.
Durant la reunió, celebrada a la seu de la Demarcació, es van detallar els canvis proposats i es van presentar dues alternatives específiques per al traçat de l'autovia al seu pas per Collbató: la construcció d'un fals túnel o una variant. L'alcaldessa Gemma Rodríguez va sol·licitar un informe tècnic detallat a l'Estat per informar la ciutadania i es va comprometre a sotmetre aquestes dues opcions a votació popular.

Els tres municipis van coincidir en la necessitat que l'avantprojecte contempli solucions consensuades que minimitzin l'impacte ambiental i paisatgístic.

A més de les alternatives de traçat, es va confirmar la possibilitat de crear un aparcament dissuasiu destinat a vehicles pesants. Aquesta infraestructura s'ubicaria entre Esparreguera i Collbató i estaria pensada per ser utilitzada en situacions d'emergència hivernal, com ara nevades intenses que afectin el tram del Bruc.
Els ajuntaments van emfatitzar la importància de considerar no només l'impacte ambiental, sinó també les necessitats socials, econòmiques i de mobilitat de les comunitats afectades. Els consistoris continuaran col·laborant amb l'administració estatal a través dels canals de diàleg per defensar els interessos del territori.