La negativa a rebre ajuda, el principal obstacle del sensellarisme a Calafell

El consistori de Calafell assegura que els serveis socials intervenen, però la llei impedeix reubicar persones sense el seu consentiment.

Imatge genèrica que representa la vulnerabilitat social o el sensellarisme en un entorn urbà.

Imatge genèrica que representa la vulnerabilitat social o el sensellarisme en un entorn urbà.

L'Ajuntament de Calafell ha subratllat que la negativa de les persones sense llar a acceptar allotjament o atenció és el principal problema per abordar el sensellarisme al municipi del Baix Penedès durant els dies de fred intens.

El consistori de Calafell ha explicat que, tot i els esforços dels serveis socials, no es pot obligar ningú a abandonar el carrer o a ingressar en un centre si no hi ha voluntat pròpia. Aquesta situació genera una “indignació comprensible” entre els veïns, especialment en èpoques de baixes temperatures.

"Però és radicalment fals que els serveis socials municipals no hagin intervingut. Tot el contrari, han fet tot el que han pogut dins dels marges de la llei."

Helena Rubio · tinent d'alcalde de Drets Socials
La tinent d'alcalde de Drets Socials, Helena Rubio, ha indicat que, en alguns casos, s'ha aconseguit que les persones acceptin aliments, aigua o roba d'abric, sovint amb l'ajuda d'ONG. Tot i això, aquestes accions només atenuen la situació, sense solucionar el problema de fons.
L'única via per forçar la reubicació és la intervenció judicial, sol·licitada pels serveis socials mitjançant informes d'ofici. No obstant això, Rubio assevera que la decisió judicial “és negativa o triga molt temps”, ja que els jutges valoren si la decisió de viure al carrer és lliure i no està interferida per cap circumstància. Si es considera una opció personal, no es pot contradir.
Comparteix: