La jutgessa de Barcelona investiga els ex-directors de la Guàrdia Civil per l'espionatge Pegasus

La decisió del Jutjat d'Instrucció 2 de Barcelona inclou també l'ex-directora del CNI i directius de les empreses de programari espia.

Il·lustració conceptual d'un telèfon mòbil amb un programari espia que mostra dades sensibles.
IA

Il·lustració conceptual d'un telèfon mòbil amb un programari espia que mostra dades sensibles.

La jutgessa del Jutjat d’Instrucció 2 de Barcelona ha citat com a investigats els ex-directors de la Guàrdia Civil i l'ex-directora del CNI per l'espionatge amb Pegasus a cinc empresaris tecnològics des del 2019.

La jutgessa del Jutjat d’Instrucció 2 de Barcelona ha citat formalment com a investigats els ex-directors de la Guàrdia Civil, Félix Vicente Azón i María Gámez, en relació amb l’espionatge massiu dut a terme amb el programari Pegasus. La interlocutòria, datada el 09.02.2026, també inclou l'ex-directora del CNI, Paz Esteban López, i els fundadors i directius de les empreses Pegasus i Candiru.
Els cinc querellants —els empresaris i desenvolupadors de protocols de codi obert Joan Arús, Joan Matamala, Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives— es dedicaven a la governança descentralitzada i la identitat digital sobirana. La querella documenta que les autoritats espanyoles van justificar l’espionatge al·legant que el potencial ús futur d’aquestes eines de vot digital per a tercers constituïa una amenaça a la “seguretat nacional”.

Les identitats i informació confidencial dels projectes empresarials, extretes amb programari espia, van ser filtrades il·legalment a mitjans de comunicació.

Aquesta filtració, segons Sentinel Alliance, va ser un intent deliberat de perjudicar comercialment les empreses tecnològiques i la reputació dels afectats. Durant dos anys, des del 2019, els seus dispositius van ser atacats amb Pegasus i Candiru, programari de grau militar capaç d’extreure dades sensibles i activar remotament micròfons i càmeres.
Citizen Lab va documentar almenys 78 atacs contra els querellants i el seu entorn, incloent-hi familiars i l'assessor Elies Campo. Cap dels querellants va ser mai imputat en cap procediment penal, i les investigacions que els afectaven van ser arxivades sense càrrecs, impedint-los la possibilitat de defensar-se legalment.