La comissionada, nomenada el juliol passat i que depèn directament de l'alcalde Jaume Collboni, assumeix el repte d'abordar la situació preocupant del català a Barcelona, on només el 35% dels ciutadans el parlen habitualment. Salicrú, que anteriorment va dirigir Ràdio Primavera Sound i va ser cap de redacció de la revista Time Out, atribueix la davallada a un “relaxament” general.
“"Hi ha una situació de relaxament per part d’institucions que no revisen prou el compliment de la normativa. També hi ha una ciutadania que pensa que el català és una cosa que ja tenim i per la qual no hem de lluitar."
Els eixos principals de la seva acció són garantir els drets lingüístics dels ciutadans que opten pel català i augmentar el nombre de parlants, posant el focus en dos grups estratègics: els joves i les persones d'origen internacional. Per als joves, l'estratègia passa per potenciar l'ús en canals digitals i l'àmbit del lleure i l'esport, incloent-hi la posada en marxa de la Casa de la Creació Digital en Català, un punt de partida per a un ecosistema de creadors sòlid.
Pel que fa a la regulació, Salicrú subratlla la necessitat d'incorporar la normativa lingüística als protocols d'inspeccions municipals. Actualment, la inspecció recau en els ajuntaments i les sancions en l'Agència Catalana de Consum de la Generalitat. La comissionada treballa per fer efectiva la feina inspectora del consistori, admetent que abans no es feien prou inspeccions en aquest àmbit.
Sobre el sector de la restauració, on el 50% dels treballadors no parla català, la campanya impulsada pel Gremi de Restauració i ERC és vista com un bon punt de partida, tot i que no suficient. Salicrú ha intentat fer aportacions, com visibilitzar el programa Comerços Aprenents del Consorci per a la Normalització Lingüística, que ofereix assessorament lingüístic in situ als establiments.
La comissionada té com a objectiu fundacional crear una àrea del català estructural dins de l'Ajuntament, independentment dels mandats. Espera que, amb la feina a fons, s'aconsegueixi un canvi substancial en temes de llengua en un període similar al que es va aconseguir en qüestions de gènere, subratllant que la demanda de places per estudiar català augmenta exponencialment cada any.




