La valoració positiva de la gestió municipal a Barcelona ha assolit un nou màxim històric, igualant la puntuació de 2018 amb un 6,5, segons l'Enquesta de Serveis Municipals 2026. Aquesta dada representa una millora d'una dècima respecte a l'any anterior. La satisfacció general per viure a la ciutat se situa en un 7,6, la més alta des de 2019, i la del barri arriba a un 7,9.
L'enquesta, realitzada anualment des de 1989, ha entrevistat 6.000 ciutadans entre el 2 de febrer i el 30 d'abril d'enguany. Els resultats indiquen que vint-i-tres dels vint-i-sis serveis municipals avaluats obtenen una nota igual o superior a 6. Destaca la seguretat al barri (6,2), l'accés al transport públic (valorat positivament per vuit de cada deu entrevistats) i la neteja (6,6). Només l'aparcament rep una nota inferior a 6.
La percepció sobre la utilització dels recursos econòmics municipals és favorable, amb una majoria que considera que l'Ajuntament gestiona bé els diners públics. Els Bombers encapçalen el rànquing de serveis amb un 8,3, seguits per les biblioteques públiques (8,1), els centres cívics (7,7), el tramvia (7,7) i les activitats culturals (7,6).
La seguretat ciutadana millora tres dècimes, arribant al 5,6. La inseguretat continua sent la principal preocupació ciutadana (23,8%), tot i que la seva tendència és a la baixa. En canvi, la dificultat d'accés a l'habitatge assoleix el 23%, el valor més alt de la sèrie històrica, i es confirma com el primer problema personal per als barcelonins (16,9%).
A nivell de barri, les preocupacions varien: a Ciutat Vella la inseguretat arriba al 44% i el turisme és rellevant. A Gràcia, el turisme i el model de ciutat també tenen un pes significatiu. Les principals demandes ciutadanes a l'Ajuntament són millorar la seguretat (15,1%), facilitar l'accés a l'habitatge (14,8%) i reforçar la neteja (10,3%).
L'enquesta també reflecteix una ciutat en transformació social, amb un augment de la població nascuda a l'estranger i una reducció del cotxe privat. Pel que fa a la llengua, nou de cada deu enquestats afirmen poder utilitzar el català en interaccions amb els serveis públics municipals, mentre que només la meitat pot fer-ho en bars, restaurants i comerços.
