La tornada del llop al territori català exigeix un pla de gestió urgent

Experts alerten de la presència creixent de l'espècie al Pirineu i Prepirineu, subratllant la urgència d'indemnitzacions i mesures de protecció ramadera.

Silueta d'un cànid salvatge en un paisatge muntanyós del Pirineu al capvespre.

Silueta d'un cànid salvatge en un paisatge muntanyós del Pirineu al capvespre.

La presència del llop, identificat com a Canis lupus signatus, s'ha confirmat al Pirineu i Prepirineu català, fet que obliga les autoritats a dissenyar un pla de gestió per garantir la coexistència amb la ramaderia local.

La repoblació del llop a Catalunya s'emmarca en una tendència més àmplia a la Península Ibèrica, on les poblacions al nord del riu Duero han experimentat un notable augment. L'espècie present a Catalunya, segons els experts, prové de les serres dels Apenins a Itàlia, havent creuat gran part d'Europa.
El llop ibèric pur pertany a la subespècie Canis lupus signatus, anomenada així per la taca de pèl fosc que té als genolls, a mode de signatura. Aquesta subespècie es troba principalment a Galícia, Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó.

El que ha de fer el departament adient és un pla de gestió, fixar indemnitzacions urgents pels desgavells que pugui fer, aplicar solucions per als pastors i el compromís de conviure amb el llop.

La gestió d'aquesta espècie requereix mesures concretes per minimitzar l'impacte en la ramaderia. Es proposa l'aplicació de pràctiques professionals, la instal·lació de tancaments i l'ús de gossos mastins. Històricament, el llop ha format part del paisatge, donant nom a llocs com el “Clot del Llop” a la nostra comarca.
Malgrat la por que inspira en l'imaginari col·lectiu, el llop és un animal tímid que generalment fuig de l'ésser humà, tret que estigui ferit o tingui molta gana. L'objectiu actual és la convivència i evitar el retorn de pràctiques de captura o enverinament.
Comparteix: