La repoblació del llop a Catalunya s'emmarca en una tendència més àmplia a la Península Ibèrica, on les poblacions al nord del riu Duero han experimentat un notable augment. L'espècie present a Catalunya, segons els experts, prové de les serres dels Apenins a Itàlia, havent creuat gran part d'Europa.
El llop ibèric pur pertany a la subespècie Canis lupus signatus, anomenada així per la taca de pèl fosc que té als genolls, a mode de signatura. Aquesta subespècie es troba principalment a Galícia, Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó.
El que ha de fer el departament adient és un pla de gestió, fixar indemnitzacions urgents pels desgavells que pugui fer, aplicar solucions per als pastors i el compromís de conviure amb el llop.
La gestió d'aquesta espècie requereix mesures concretes per minimitzar l'impacte en la ramaderia. Es proposa l'aplicació de pràctiques professionals, la instal·lació de tancaments i l'ús de gossos mastins. Històricament, el llop ha format part del paisatge, donant nom a llocs com el “Clot del Llop” a la nostra comarca.
Malgrat la por que inspira en l'imaginari col·lectiu, el llop és un animal tímid que generalment fuig de l'ésser humà, tret que estigui ferit o tingui molta gana. L'objectiu actual és la convivència i evitar el retorn de pràctiques de captura o enverinament.
