Durant anys, el dolor s'ha explicat principalment des d'una perspectiva física, centrant-se en lesions o contractures. No obstant això, la professional Cassiana Campos observa un canvi significatiu a la seva consulta, on els pacients, especialment els joves, arriben amb tensions més profundes que sovint neixen d'una vida accelerada i la manca d'espais per sentir.
Per a Campos, el cos és el primer a avisar quan les emocions no troben espai o el ritme vital deixa de ser sostenible. Aquesta consciència ha crescut, i ara els pacients són més capaços de verbalitzar la seva situació: “Abans la gent deia 'em fa mal l'esquena' i ara diuen 'em fa mal l’esquena i em noto molt ansiosa, angoixada...'”, explica.
“"Ells han entès que volen estar bé de veritat, no volen anar tirant d'ibuprofens i paracetamol. Ells volen estar bé de veritat."
Aquest canvi de mirada es va fer especialment evident a partir del confinament per la COVID-19, una pausa forçada que va permetre a moltes persones reconnectar amb el seu cos i les seves emocions. Aquesta obertura es reflecteix en la normalització de la teràpia psicològica entre els joves, que veuen en la recerca d'ajuda una “sort” i no un estigma.
La professional subratlla que si no s'aborda l'estat emocional, és difícil que el tractament físic sigui efectiu. Per això, a la seva consulta, el cos i la ment tenen el mateix pes. La clau per al benestar integral, segons Campos, és mantenir-se en “moviment”, ja sigui físic, psíquic o social, evitant la inèrcia de quedar-se assegut i desconnectat.
