La situació d'inhabitabilitat s'arrossegava des de feia mesos. La veïna Elsie, mare d'un petit de 5 anys, vivia amb puntals al menjador, rebedor i la resta d'estances del seu pis al número 24 del carrer del Tigre. L'Ajuntament de Barcelona havia advertit al propietari de la necessitat de prendre mesures per mantenir l'immoble en bon estat i evitar esfondraments.
No sé què farem… Suposo que anirem a un hostal o una pensió fins que trobem alguna cosa.
Tot i tenir contracte en vigor i estar al corrent de pagament, la propietat va demanar mesures cautelars per desallotjar set llogaters al·legant risc estructural i que els domicilis eren inhabitables. Els inquilins, conscients de la necessitat de reforma urgent, es van negar a marxar sense garanties de reallotjament o de poder tornar a les seves llars, tal com marca la llei.
“"És molt dur i injust que ens tractin així. Només som gent treballadora que paguem el lloguer."
El cas va generar un “galimaties jurídic” ja que dos jutjats d'instrucció van arribar a conclusions oposades. El Jutjat d’Instrucció número 56 va permetre a dues veïnes (Mireia i Montse) quedar-se, basant-se en un informe dels Bombers de Barcelona que concloïa que, tot i els puntals, no hi havia perill d'esfondrament imminent de l'immoble.
En canvi, el Jutjat d’Instrucció número 22 va ordenar el desallotjament de les altres set famílies, prioritzant un informe d'arquitectura privat encarregat per la propietat. Des dels sindicats (Sindicat Habitatge Socialista de Catalunya i Sindicat d’Habitatge del Raval) es remarca que el desallotjament és una mesura cautelar. Quatre de les famílies desnonades han estat derivades al servei municipal SIPHO per trobar un allotjament temporal.
