La capital catalana ha experimentat un augment d'1,5 graus en la seva temperatura mitjana des de l'era preindustrial, amb projeccions que indiquen un increment de fins a 4 °C a finals de segle, superant els 42 °C en algunes zones. Aquestes dades, basades en un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) publicat el 2025, subratllen la urgència d'adaptar l'entorn urbà.
En aquest context, l'arbrat urbà esdevé crucial per mitigar la calor, millorar la salut pública i augmentar el confort dels ciutadans. Una revisió de 308 estudis científics ha demostrat que les zones verdes amb arbres són, de mitjana, 1,6 °C més fresques que les àrees sense vegetació.
El consistori ha anunciat que vol eliminar més de la meitat dels plàtans d'ombra en els pròxims deu anys, ja que actualment representen gairebé el 30% dels 152.000 arbres de la ciutat. Aquesta mesura, ja contemplada en el Pla Director de l'Arbrat de Barcelona del 2017 amb vigència fins al 2037, busca ampliar la superfície verda i fer-la més resilient a plagues i al canvi climàtic.
“"No es tracta d'una tala massiva, sinó d'aprofitar la mort natural dels arbres o grans projectes de remodelació urbana per substituir-los. En els últims 15 anys, el percentatge de plàtans només s'ha reduït un 3%."
L'objectiu del pla és que cap espècie superi el 15% del total, la qual cosa implicaria la substitució de més de 24.000 plàtans. A més, es pretén que el 40% de les espècies estiguin adaptades al canvi climàtic, enfront del 30% actual. Això suposa augmentar la presència d'espècies com la jacaranda o la grevillea, i reduir les més resistents al fred, com la robínia o el prunera vermella.
“"No hi ha una planta ideal. L'important és diversificar, tant a nivell d'espècies com d'espais on ubicar-les. És clau dissenyar aquestes estratègies des d'un punt de vista multidisciplinari, incloent l'opinió de diferents experts, i que es tingui també en compte la salut pública, com els riscos d'al·lèrgies."
Els obstacles per assolir aquests objectius inclouen el cost econòmic, la logística i la dificultat de plantar espècies de clima molt càlid mentre els hiverns encara són freds. A més, la manca de viveristes especialitzats en arbres de clima càlid a Europa representa un repte addicional.
