Durant les últimes tres dècades, la riquesa privada a la UE ha experimentat un augment significatiu, concentrant-se cada vegada més en les famílies amb major patrimoni. Aquesta tendència ha tingut un impacte notable en el conjunt dels ciutadans europeus. Per exemple, l'any 1995, la meitat més pobra de la població de la UE posseïa només un 4% de la riquesa total, una xifra que va caure fins al 3% el 2023. En contrast, el 10% més ric va passar de controlar el 57% al 60% de la riquesa en el mateix període.
L'informe, titulat Wealth Taxation, Including Net Wealth, Capital and Exit Taxes, va ser publicat al març per la Direcció General de Fiscalitat i Unió Duanera de la Comissió Europea. Ha estat elaborat per un consorci de centres de recerca econòmica i consultories, incloent-hi l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest document és el primer de dos volums sobre fiscalitat a la UE i servirà de guia per a les futures polítiques fiscals de Brussel·les.
“"Primer teníem milionaris, després multimilionaris i ara ja parlem d'ultramilionaris."
El director de l'IEB i un dels investigadors de la UB que va col·laborar en l'estudi, va assenyalar que la concentració de riquesa ha evolucionat de milionaris a ultramilionaris. Els investigadors de l'IEB es van centrar especialment en l'impost de patrimoni a Espanya, l'únic estat de la UE que encara el manté, tot i que Noruega i Suïssa també el tenen fora del bloc comunitari.
Aquest impost ha estat objecte de controvèrsia i ha estat abolit en diversos països per motius tècnics, ja que es considerava que no era eficient i recaptava poc. No obstant això, ha reaparegut en els debats tècnics i polítics, impulsat per economistes especialitzats en la desigualtat. La principal dificultat d'aquest impost rau en la necessitat d'avaluar anualment el valor exacte del patrimoni dels contribuents, una tasca complexa en el cas d'immobles o accions d'empreses no cotitzades.
“"Els impostos sobre la riquesa poden jugar un paper més gran per adreçar l'alta i creixent desigualtat patrimonial a la UE."
El document de Brussel·les suggereix que els impostos sobre la riquesa podrien tenir un paper més rellevant per fer front a la creixent desigualtat patrimonial a la UE. Donada l'escala i la concentració de la riquesa privada, les transferències per herència i la gran dependència de la fiscalitat sobre el treball, es planteja la necessitat de reexaminar i, si escau, enfortir la contribució dels impostos sobre la riquesa per finançar els estats del benestar europeus.
L'estudi qüestiona els arguments que s'han utilitzat en els últims anys per no gravar els grans patrimonis, com la idea que un augment de la pressió fiscal als més rics redueix la inversió empresarial i la contractació. Tot i que admet que impostos com el de patrimoni, successions o sobre les rendes del capital poden, en principi, afectar l'estalvi, la inversió i l'emprenedoria, l'evidència empírica suggereix que aquests efectes negatius són generalment modestos. Un disseny adequat dels impostos pot fins i tot afavorir un ús més productiu dels actius.
El disseny dels impostos és crucial per assolir els objectius de recaptació i redistribució. L'estudi destaca que els beneficis dels impostos sobre la riquesa depenen en gran mesura de la seva interacció amb altres elements del sistema impositiu. Com a regla general, una taxació generalitzada dels retorns del capital mitjançant impostos eficaços sobre els rendiments i les plusvàlues, combinada amb un impost de successions i donacions robust, podria ser la base de la fiscalitat sobre la riquesa.
Finalment, el document demana que qualsevol iniciativa per reforçar la fiscalitat sobre la riquesa vagi acompanyada d'una comunicació transparent sobre els afectats, l'ús dels ingressos i les mesures incloses en una estratègia més àmplia per a la justícia fiscal.
