Malgrat els anys transcorreguts des de la fi de la dictadura, Catalunya encara exhibeix un nombre significatiu de símbols franquistes. Les darreres dades disponibles apunten a la presència de 2.069 elements en monuments, retolacions de carrers, cementiris i plaques d'habitatges, entre d'altres espais. Aquestes xifres provenen principalment del Banc de la Memòria Democràtica, amb dades de tot el territori excepte Barcelona, i del cens municipal de la capital catalana, actualitzat per darrer cop el 2010.
En total, els censos registren 4.217 símbols, dels quals 2.148 ja han estat retirats. Una quarta part dels símbols restants es mantenen intactes, tal com es trobaven durant el franquisme. Entre els elements que encara perduren, destaca el polèmic monument de Tortosa, la retirada del qual ha estat objecte de litigis judicials.
En el marc de la tramitació de la llei de memòria democràtica al Parlament, s'ha posat de manifest que 1.078 elements es mantenen inalterats. La resta han estat modificats, senyalitzats o reinterpretats. Al voltant de cinquanta casos corresponen a símbols vandalitzats o destruïts. Cal destacar que més d'un terç del total d'aquests símbols daten dels anys 50.
Les plaques d'habitatges, amb la icona del jou i les fletxes i les sigles INV (Instituto Nacional de la Vivienda), són el tipus de símbol franquista no retirat més comú, representant el 78,2% del total. Altres vestigis inclouen relleus, gravats, inscripcions, monuments, creus, retolacions de carrers, tombes i làpides, grafits i forges.
El monument de Tortosa, erigit el 1966 i inaugurat pel dictador Francisco Franco, és un dels més emblemàtics i controvertits. Amb gairebé 30 metres d'alçada, la seva retirada ha generat múltiples fronts judicials, incloent recursos contra la licitació de les obres i la validesa de la llicència d'enderrocament, que encara està pendent de decisió judicial.
A banda del monument de Tortosa, el cens del Banc de Memòria Democràtica identifica 66 monuments més arreu de municipis, cementiris i marges de carreteres. A Banyoles, un monument amb una creu al cementiri va ser reinterpretar per recordar tots els morts. Es troben exemples similars als cementiris de Premià de Mar, Viladecans, Reus, Girona, així com monuments a peu de carretera a Lliçà d’Amunt i Calldetenes.
A nuclis urbans, Tarragona compta amb un monument de tres metres amb l'escut franquista, mentre que a Terrassa es manté el monument a Alfons Sala, homenatjat a l'inici de la dictadura. Alguns monòlits, com el dedicat als caiguts a Sant Boi de Lluçanès, han estat reconvertits en fonts públiques.
Els municipis amb més símbols franquistes sense retirar són Banyoles (194), Reus (189), Palamós (169), Barcelona (160), Sabadell (122) i Girona (118). A Banyoles i Reus, la majoria són plaques d'habitatges, amb algunes excepcions de retolacions de carrers i monòlits.
Per comarques, el Barcelonès (265) lidera el nombre de símbols, seguit pel Baix Empordà (229), Pla de l’Estany (197), Baix Camp (192), Vallès Occidental (187) i Baix Llobregat (158).
A Barcelona, el cens de l'Ajuntament indicava 231 símbols el 2005, principalment relleus i plaques d'habitatge. El 2007, la xifra s'havia reduït a 160, amb una retirada significativa al districte de Nou Barris. Actualment, Sant Martí és el districte amb més elements, seguit de Nou Barris.
En conjunt, s'estima que el 51% dels 4.217 símbols franquistes registrats han estat retirats. Aquesta retirada ha afectat principalment plaques d'habitatges, amb municipis com L'Hospitalet de Llobregat (439), Lleida (365), Tarragona (188) i Cornellà de Llobregat (102) acumulant la meitat de les plaques eliminades.
També han desaparegut una desena de monuments, com el del Coll del Moro a Gandesa, que portava l'escut franquista i el lema 'Una, grande y libre'. Altres elements retirats inclouen blocs de pedra a Les Franqueses del Vallès i monuments a Vilassar de Dalt.
