Catalunya ha experimentat una pèrdua de prop d'onze mil petits comerços en l'última dècada. Davant d'aquesta tendència, la patronal de la petita i mitjana empresa (Pimec) insta les administracions a reconèixer el comerç local i els serveis de proximitat com a infraestructures essencials per al país.
El vicepresident de la Pimec, Antoni Torres, subratlla en una entrevista a 3CatInfo que l'aportació d'aquests establiments va més enllà de la simple activitat econòmica. "Volem que tot aquest àmbit de proximitat es consideri com una infraestructura essencial. Igual que hi ha una política industrial, de defensa, de carreteres o de trens, hi ha d'haver una política de comerç", defensa. Torres lamenta la percepció diferencial d'essencialitat, afirmant que "el comerç també és una infraestructura bàsica essencial per donar suport al nostre model de societat. Necessitem que sigui considerada com a tal."
La teoria dels "vidres trencats", introduïda el 1982 pels acadèmics James Wilson i George Kelling, suggereix que el deteriorament visible dels espais urbans pot propiciar un augment de l'incivisme i la delinqüència. Torres fa seva aquesta idea, explicant que la desaparició dels comerços de barri no només representa una pèrdua econòmica, sinó que "tots aquests carrers que tenen més vida es degraden molt menys ràpid que els carrers on no hi ha vida." Un entorn degradat, afegeix, "afavoreix la delinqüència perquè afavoreix que no passi gent, perquè no ens agrada anar per entorns degradats."
Aquest argument connecta amb la teoria dels "ulls al carrer" de Jane Jacobs, formulada el 1961. Jacobs defensava que els espais urbans són més segurs quan hi ha activitat quotidiana i comerç constant, generant una vigilància natural. L'arquitecta i urbanista Itziar González, exregidora de Ciutat Vella, coincideix en aquesta visió, descrivint les plantes baixes comercials com a "sòcols d'or" que milloren l'espai públic si l'activitat és "bona, agradable i de proximitat."
No obstant això, no tots els comerços tenen el mateix impacte. Els plans d'usos comercials regulen els tipus de negocis per zona per equilibrar activitat, convivència i espai públic. Segons Torres, el comerç monotemàtic pot portar a la "desertització comercial", on un carrer ple de botigues d'un mateix sector impedeix la diversitat, com ha succeït amb alguns "súpers de 24 hores" a Barcelona.
González afegeix que algunes activitats, sota aparença comercial, poden ser il·legals o irregulars, generant degradació i potencials "punts de conflicte urbà". El comerç de qualitat, en canvi, "expulsa les situacions de conflicte urbà". A més, la presència de comerç local fomenta la interacció veïnal, el vincle social i la sensació de seguretat comunitària.
Aquest debat sobre seguretat arriba en un context de preocupació ciutadana, malgrat que les dades oficials no indiquen un augment generalitzat dels crims a Catalunya. L'any passat es van registrar 54 homicidis, xifra similar a la de fa deu anys, i 19 en el que portem de 2026. Sí que han augmentat els tirotejos, amb gairebé dos per setmana el 2025.
