La tensió entre el Departament d’Educació i els sindicats docents ha protagonitzat el curs escolar a Catalunya, culminant en un any amb 25 jornades de vaga. Aquesta situació, que ha inclòs protestes generals i sectorials, especialment a Barcelona, fa preveure que el proper curs també començarà amb reivindicacions per part del professorat. Els sindicats insisteixen en una major inversió per a l'escola pública, mentre que el departament defensa els acords assolits com a avenços significatius per millorar les condicions dels centres educatius.
Les demandes sindicals inicials al començament del curs incloïen la recuperació del poder adquisitiu perdut, la millora salarial, la reducció de les ràtios d'alumnes per aula i un increment de recursos per a l'escola inclusiva. Aquestes peticions van portar a convocatòries de manifestacions i tancades al departament des del novembre. Les negociacions, inicialment unides sota un front sindical comú, van patir una fractura el 9 de març quan UGT i CCOO van signar un acord rebutjat per altres organitzacions com USTEC, CGT, Professors de Secundària, la Intersindical i la COS. Aquest fet va derivar en noves aturades i protestes durant els mesos de maig i juny.
Un preacord assolit el 29 de maig va oferir una esperança de resolució, proposant una millora salarial de gairebé 600 euros en quatre anys. No obstant això, la consulta entre els docents va concloure amb el rebuig d'aquesta proposta, argumentant que els problemes fonamentals de ràtios i inclusió no quedaven suficientment abordats. Aquesta decisió obre un escenari incert, amb el departament disposat a tirar endavant l'acord i sindicats majoritaris com USTEC i CGT reclamant canvis addicionals. Com a mesura de protesta, molts centres ja han anunciat que no organitzaran colònies el proper curs.
