Fra Valentí Serra: "La cuina dels pobres era la més saludable"

Fra Valentí Serra de Manresa, caputxí i doctor en Història, ha aprofundit en la tradició de les herbes remeieres i la cuina conventual, especialment la dels convents caputxins. En una recent xerrada, ha destacat com aquesta cuina, centrada en l'aprofitament i l'austeritat, era fonamental per als estaments populars i contrastava amb la dieta dels més benestants.

Segons Serra, la cuina dels convents es caracteritzava per l'ús de productes de quilòmetre zero i per ser elaborada amb "amor" com a acte de caritat. Aquesta senzillesa i dedicació feien que els plats, tot i ser humils, fossin gustosos. Els convents també van ser centres de transmissió de coneixements culinaris, amb cuiners que formaven les noves generacions i la creació dels primers tractats de cuina no exclusivament conventuals cap al segle XIX.

El frare assenyala que la cuina vegetal, pròpia dels pobres i dels convents, és intrínsecament més saludable, ja que evita toxines i no sobrecarrega òrgans com els ronyons o el fetge, a diferència de l'excés de carn que patologitzava les classes nobles. "Abans, la cuina dels pobres era la més saludable", afirma.

Serra també ha recordat que els àpats en els monestirs no eren només per nodrir el cos, sinó també l'ànima, amb lectures espirituals durant el dinar. L'àpat era un moment de retrobament fratern i pregària, especialment en els dies penitencials, que ocupaven gran part de l'any. Fins i tot en contextos laborals fora del monestir, com entre pagesos o mossos, l'àpat era un moment comunitari, sovint compartit amb la carmanyola.

L'especialista ha subratllat la sorprenent capacitat d'aprofitament en la cuina tradicional, on es confitaven pells de meló i síndria, o es consumien ulls de verat amb cargols. També ha destacat la presència d'amanides amb hortalisses i fruites, així com postres medievals com el menjar blanc i el menjar groc, antecedents de plats actuals.

La introducció de productes americans als segles XVIII i XIX va transformar la dieta. Serra posa com a exemple la patata, introduïda pels caputxins de Martorell durant la crisi de 1812, que es va proposar com a alternativa nutritiva al nap.