L'estudi, titulat Llengua, torna a casa, analitza seixanta-set establiments de la rambla del Poblenou i conclou que el català perd presència tant en l'atenció comercial com en els usos quotidians. El castellà es consolida com a llengua majoritària de relació, mentre que l'anglès guanya espai associat al nou consum.

Les dades revelen que menys de la meitat dels comerços responen en català quan el client s'hi adreça en aquesta llengua. La resposta en català ha passat del 69% el 2012 al 48% el 2026, mentre que el castellà ha crescut del 29% al 52%. En la primera interacció, el català cau com a llengua de salutació del 34% al 21%, i el castellà puja del 61% al 79%.

L'anglès guanya terreny en la projecció comercial dels establiments. En els cartells informatius (horaris, promocions, menús), ha passat del 0% el 2012 al 26% el 2026. En els rètols identificatius (nom comercial), les llengües diferents del català i el castellà, principalment l'anglès, han augmentat del 6% el 2012 al 22% el 2026.

La Plataforma per la Llengua vincula aquest retrocés amb la transformació urbana del Poblenou, especialment arran del 22@. El barri s'ha convertit en un producte de consum per a residents temporals, professionals internacionals i inversors, fet que ha provocat un augment del 165% de residents australians i neozelandesos i del 144% de nord-americans en els últims deu anys.

Aquest canvi demogràfic coincideix amb una forta pressió immobiliària, amb un creixement del preu del lloguer del 70,5% i del preu de compra del 84% entre el 2014 i el 2025. Això expulsa el veïnat tradicional, debilita els espais d'ús natural del català i orienta els establiments cap a un públic que no necessita el català.

L'entitat exposa el cas del Poblenou com a paradigmàtic, però assenyala processos similars en altres barris com la Vila de Gràcia, el Barri Vell de Girona, Russafa a València, la Marina Alta o Santa Catalina a Palma. Reclamen que les administracions incorporin estudis d'impacte lingüístic en els grans projectes urbanístics.

L'informe demana mesures com reforçar el compliment de la normativa de retolació en català, incorporar clàusules lingüístiques en llicències i ajuts, exigir plans d'acollida a empreses i protegir el comerç de proximitat lingüísticament responsable. Es citen experiències del País Basc, Gal·les, Irlanda, Dinamarca i els Països Baixos.

El punt més delicat és la creixent escletxa entre la presència visible del català i el seu ús efectiu. Quan una llengua deixa de ser necessària per a comprar, treballar o viure en un barri, deixa de ser plenament normalitzada. La gentrificació, conclou l'estudi, també erosiona la vitalitat lingüística.