Recentment, la humanitat va tornar a la Lluna amb la missió Artemis II de la NASA, que va establir un nou rècord de viatge tripulat més llunyà. Amb l'objectiu d'un nou allunatge humà previst per a principis del 2028 i la construcció d'una base lunar permanent cap al 2029-2030, sorgeixen interrogants sobre la viabilitat de la vida a l'espai a llarg termini.
La radiació còsmica, altament energètica, representa una amenaça significativa per a la salut humana, ja que pot danyar l'ADN i provocar càncer i malalties neurodegeneratives. A diferència de la Terra, on la magnetosfera i l'atmosfera actuen com a escuts protectors, a l'espai, els mecanismes de reparació cel·lular serien insuficients davant l'exposició contínua.
“"La radiació còsmica fregirà literalment l'ADN de les nostres cèl·lules i ja hi ha articles científics que han demostrat que això provocarà un augment de càncer i de neurodegeneració dels astronautes."
Davant d'aquesta realitat, alguns científics plantegen la modificació genètica com una possible solució. La idea seria editar el genoma dels astronautes o transferir-los gens d'organismes extremadament resistents a la radiació, com els tardígrads, per augmentar la seva capacitat de supervivència en entorns hostils.
Aquesta proposta, que inclouria l'edició genètica en embrions per crear generacions d'humans més resistents, genera un intens debat bioètic. Mentre que a Europa i altres països occidentals aquesta pràctica està prohibida, algunes nacions asiàtiques la consideren potencialment factible, com ja s'ha vist en casos de modificació d'embrions a la Xina.
Un grup de recerca de la Universitat de Barcelona, liderat per un expert en biologia del càncer, participarà en la competició internacional IGEM a París per explorar l'edició genètica humana. L'objectiu és investigar la incorporació de gens de tardígrads, planàries i axolots per avaluar la possibilitat de transmetre aquesta modificació a totes les cèl·lules de l'organisme i fer-la heretable, pensant en futures colònies humanes a Mart.
