La sequera dificulta la reforestació urbana a Barcelona i altres municipis

La demanda d'arbres s'ha disparat després de la sequera, superant l'oferta disponible i obligant els ajuntaments a buscar solucions alternatives.

Imatge genèrica d'un arbre jove plantat en un entorn urbà, amb tutors de fusta.
IA

Imatge genèrica d'un arbre jove plantat en un entorn urbà, amb tutors de fusta.

La sequera ha generat una demanda sense precedents d'arbres per a la reforestació urbana, posant en tensió el subministrament i obligant els ajuntaments a buscar solucions creatives per mantenir els seus plans de plantació.

Diversos municipis de la província de Barcelona s'enfronten a un desafiament significatiu per aconseguir prou arbrat per a la reforestació urbana, una situació agreujada per la recent sequera. La manca d'existències ha portat a ajuntaments com el de Sabadell a flexibilitzar els seus projectes, acceptant exemplars amb troncs més fins, incorporant espècies alternatives i buscant proveïdors fins i tot a França i Itàlia.
El consistori de Santa Coloma de Gramenet també ha admès un "problema important de subministrament" de les espècies més comunes, una dificultat que preveuen que es mantindrà durant anys a causa de la caiguda de la producció durant el període de sequera. Com a mesura pal·liativa, estan plantant exemplars més joves i protegits, i han començat a reservar arbres en vivers amb antelació.
La ciutat de Barcelona, que necessita uns 500 arbres per reposar els perduts per la sequera, atribueix la situació a l'augment simultani de la demanda per part de molts ajuntaments que han iniciat campanyes intensives de plantació. S'espera que aquests arbres es puguin plantar durant les pròximes campanyes d'estiu i tardor. Per la seva banda, Terrassa ha aconseguit en gran mesura els arbres sol·licitats, tot i que en ocasions ha hagut de visitar diversos vivers o esperar per rebre espècies específiques.

"Hi ha una forta demanda, també arrosseguem una crisi des del 2008 perquè estem molt vinculats a la construcció i molts vivers van tancar. És un sector una mica escarmentat i la barreja de tot complica trobar moltes coses."

un cultivador de la província de Barcelona
Els productors d'arbres assenyalen una combinació de factors que contribueixen a l'escassetat, incloent-hi la forta demanda, la crisi del sector des del 2008 que va provocar el tancament de molts vivers, i l'augment dels costos de transport. A més, la producció d'arbres és un procés llarg, que pot durar entre cinc i deu anys, cosa que dificulta una resposta ràpida a l'increment de la demanda.
Els viveristes consultats coincideixen que l'augment dels encàrrecs municipals respon més a la necessitat d'adquirir varietats resistents a un clima cada vegada més càlid i sec, impulsat pel canvi climàtic i la creació de refugis climàtics. Aquesta tendència ha generat una competència creixent per les mateixes tipologies d'arbres, fins i tot amb vivers d'altres països europeus comprant a Espanya.