L'origen d'aquest dolç es remunta als segles XIV i XV, tot i que les seves arrels podrien ser encara més antigues. El terme prové probablement de l'àrab munna, que significa regal o provisió. Històricament, la peça representava el retorn dels ous i la llet a la dieta després de l'abstinència religiosa, consolidant-se com un obsequi del padrí cap al seu fillol fins que aquest feia la Primera Comunió.

Originalment, la mona era una massa senzilla de pa amb ous durs incrustats. No va ser fins al segle XIX que es va començar a decorar amb sucre i ametlles. El gran canvi visual i gastronòmic va arribar a Barcelona durant els anys 30, quan els mestres pastissers van introduir les figures de xocolata que avui dia protagonitzen els aparadors de tota la ciutat.

Més enllà del vessant religiós que celebra la resurrecció, la tradició també està lligada al renaixement de la natura amb l'arribada de la primavera. Actualment, la mona continua sent un símbol de cohesió familiar i continuïtat cultural a tota Catalunya, el País Valencià i Múrcia.