La relació personal de l'autora amb el Perú, on va obtenir la nacionalitat, serveix com a punt de partida per reflexionar sobre la figura del Papa i la seva visita a Catalunya. La coincidència d'aquesta visita amb un complex procés electoral al Perú genera una profunda meditació sobre la importància de valorar qui realment sosté la vida.
La cobertura mediàtica i política de la visita papal a Espanya i Catalunya, incloent-hi el discurs al Congrés dels Diputats i l'atenció a la Sagrada Família, contrasta amb la situació política al Perú. L'autora assenyala una certa paralització a Catalunya i Espanya durant el viatge, com si s'esperés una solució màgica als problemes reals.
Un cop el Papa ha marxat, l'autora retorna a la realitat dels reptes i conflictes propis, especialment al Perú. La influència del vot exterior en les eleccions peruanes, on els vots de l'estranger podrien decantar la balança cap a un candidat amb un discurs totalitari, genera por i tristesa, recordant experiències passades.
La por al 'comunisme' i el prejudici sobre la 'cultura' de la població andina són factors que, segons l'autora, han pesat en la concentració del vot cap al totalitarisme. Finalment, es desitja un món on les decisions siguin preses per aquells que realment sostenen la vida cada dia.
