Aquest servei de transport públic és el més utilitzat pels habitants de la part alta del barri, i per això, és objecte de nombroses queixes. Els usuaris denuncien que el servei és deficient, especialment durant les hores de màxima afluència, cosa que els provoca retards significatius per arribar a la feina o a l'escola.
“"Hem de sortir amb molt temps d’antelació perquè ens fa por que el bus estigui espatllat, que no arribi a l’hora… Sempre tenim algun incident que ens impedeix baixar a temps."
La dependència del bus és crucial en un barri amb una alta proporció de gent gran i on no tots els residents disposen de vehicle privat. La manca d'alternatives de transport i la distància als serveis bàsics fan que el bus 182 sigui indispensable per a la vida quotidiana dels veïns.
“"Aquí dalt no tenim botigues, no tenim res. Si el bus falla, no comprem ni el pa. És indispensable per a nosaltres."
Les principals queixes se centren en els retards constants, les avaries freqüents dels vehicles i una programació horària que consideren insuficient. Els veïns atribueixen part dels problemes a l'antiguitat de la flota d'autobusos. En cas d'avaria, especialment els caps de setmana amb una freqüència de pas de 40 minuts, els usuaris es troben sense opcions de transport.
Davant aquesta situació, el veïnat de Torre Baró ha decidit organitzar-se i ha realitzat una manifestació que va recórrer el passeig de Valldaura. Les seves demandes inclouen un reforç del servei, amb una freqüència de pas de 15 minuts en dies laborables i el manteniment d'aquesta freqüència durant tota la jornada, sense l'ampliació a 40 minuts a partir de les 21 h.
La reivindicació més destacada és la millora del servei durant els caps de setmana, on actualment la freqüència és d'un bus cada 40 minuts i el servei dominical comença a les 9:30 h. Els residents exigeixen la presència de dos vehicles en la línia de dilluns a diumenge i que el servei comenci més aviat els diumenges per adaptar-se millor a les necessitats del barri.
