Coincidint amb el centenari de la CHE, fundada el 5 de març de 1926, la tasca de control del domini públic hidràulic pren una rellevància especial a la zona. La distància física amb la seu central a Saragossa va motivar la creació d'una figura local que conegués de primera mà la complexitat dels rius transfronterers com el Segre, el Querol o l'Angostrina.
Josep Cordomí, amb una trajectòria de quaranta-sis anys de professió i una llarga etapa com a responsable tècnic a l'Ajuntament de Puigcerdà i al Consell Comarcal de la Cerdanya, realitza aquesta funció de forma altruista. El seu objectiu principal és vigilar que l'aigua que neix a la Cerdanya Nord arribi correctament a la part sud, respectant acords històrics com el Tractat de Baiona de 1868.
“"La meva funció és estar pendent que els acords i els convenis internacionals que regulen la legitimitat de l'ús de l'aigua es compleixin."
Un dels punts crítics de la gestió actual són les més de 160 captacions no regulades en territori francès que poden afectar el cabal ecològic en èpoques de sequera. Tot i que la situació actual és de calma, Cordomí manté una vigilància constant sobre infraestructures vitals com el canal de Puigcerdà, que recorre set quilòmetres per l'Estat francès abans d'abastir la població.
Des de la CHE, el cap de planificació Gonzalo Rabasa ha destacat que la situació de la Cerdanya és única a tots els Pirineus per la seva particularitat geogràfica. La institució referma el seu suport a la tasca de l'enginyer cerdà per defensar els drets adquirits dels ciutadans sobre un recurs que és patrimoni de tots.
