Ramaders provinents de diverses comarques pirinenques, com el Pallars, la Cerdanya, el Ripollès, el Berguedà i el Solsonès, han traslladat els seus animals a la muntanya de Llessui per aprofitar les seves condicions òptimes: una gran extensió amb poca massa forestal, abundància d'aigua i pastures de qualitat. Aquesta pràctica, tot i la disminució de ramaders d'extensiu, veu com cada cop hi ha menys professionals però amb un nombre més gran d'animals, fet que els obliga a buscar espais fora dels seus municipis.
La majoria dels animals arriben a Llessui mitjançant camions, tot i que una petita part encara manté la tradició de desplaçar-se a peu. Un cop descarregats a prop del poble, els ramaders els acompanyen cap a la muntanya, on romandran durant els mesos d'estiu. La confiança en una meteorologia favorable durant juliol i agost és clau per garantir el creixement de l'herba i permetre que el bestiar hi romangui fins a principis d'octubre.
Albert Baqueró és l'encarregat de la custòdia del bestiar durant els propers quatre mesos. Viurà a la cabana del vaquer, situada a uns 2.000 metres d'altitud. Baqueró, que exerceix aquesta feina des de fa vuit anys, vetlla per la salut dels animals, assegura que es mantinguin dins el perímetre establert, gestiona les pastures i resol qualsevol incidència que pugui sorgir, informant els propietaris.
Ramaders com Albert Sobirana, de Montellà (Cerdanya), destaquen la dificultat de trobar espais de pastura adequats als seus municipis a causa de l'expansió del bosc. Sobirana valora positivament la muntanya de Llessui per ser un espai obert, sense arbres i amb accés a aigua.
El trasllat dels animals es realitza principalment amb camions, com explica Jorge Vartolomei, un dels transportistes que cobreix la ruta de 100 quilòmetres fins al Pallars, un trajecte que pot durar unes quatre hores a causa de les carreteres de muntanya amb revolts pronunciats, on la precaució és essencial per al benestar del bestiar.
La figura del vaquer permanent és molt valorada, com assenyala la ramadera Marta Pons, provinent de Berga. La presència d'un vaquer a Llessui facilita la tasca dels propietaris, que en altres muntanyes han de realitzar viatges freqüents per supervisar els animals.
Albert Baqueró també és un dels ramaders que encara realitza la transhumància a peu, considerant-la un patrimoni cultural i una tradició que no s'ha de perdre. Estima que només un 5% dels ramaders opten per aquest mètode tradicional.
A més de les vaques i cavalls, la muntanya de Llessui acull més de 4.000 ovelles d'una dotzena de ramaders, cuidats per un pastor assignat. En total, la muntanya pot allotjar uns 6.000 caps de bestiar durant els mesos d'estiu.
