Dels 43 projectes impugnats, 38 corresponen a parcs solars i 5 a parcs eòlics, que en conjunt ocuparien prop de 500 hectàrees de terreny, majoritàriament agrícola. El sindicat agrari va reiterar que està a favor de les energies renovables, però va alertar que el seu desplegament no pot fer-se “a costa de perdre terres agrícoles ni d’expulsar pagesos del territori”.

Per aquest motiu, l’organització defensa que els parcs fotovoltaics haurien de ser molt més petits, preferentment per sota de les 10 hectàrees, situar-se en terrenys de baixa productivitat agrària i que impliquin de manera directa el territori. En cas que s’ocupin terres productives, el sindicat exigeix l’aplicació de la Llei d’Espais Agraris, una normativa que obliga a compensar la pèrdua de producció mitjançant la millora de les finques veïnes.

A més de les al·legacions als parcs, Unió de Pagesos també va presentar recursos d’alçada a 10 projectes de parcs fotovoltaics ja autoritzats. També s'han presentat al·legacions a la línia de molt alta tensió (MAT) entre Cabañera (Osca) i l’Espluga de Francolí, de 85 km aeris a través d’espai agrari, que afecta fins a quinze municipis de la Plana de Lleida.

El sindicat insisteix que la transició energètica és necessària, però reclama que es faci amb criteris de proximitat, equilibri territorial i respecte per l’activitat agrària. Des del 2019, Unió de Pagesos ha presentat al·legacions a 259 projectes de parcs solars i 62 recursos d’alçada.

Una altra preocupació clau és la pressió sobre el preu de la terra. Segons dades del sindicat, prop del 70% dels pagesos treballen en terres d’arrendament. L’entrada de grans fons d’inversió que ofereixen preus de lloguer “inassumibles” per a l’agricultura està provocant que molts professionals hagin d’abandonar l’activitat, motiu pel qual Unió de Pagesos apel·la a la participació local dels agricultors.