Al començament d'una relació sentimental, l'organisme es troba dominat per hormones vinculades a la felicitat i el benestar, com la dopamina, la serotonina i l'oxitocina. Aquestes substàncies són clau en la generació de sentiments intensos d'eufòria i aferrament, influint tant en l'estat d'ànim com en les respostes físiques del cos.
“"L'enamorament activa àrees específiques del cervell, com el sistema de recompensa i l'escorça prefrontal. Això pot influir en la presa de decisions, la percepció del risc i la regulació emocional. També s'ha observat que, en les primeres etapes, els nivells de cortisol, l'hormona de l'estrès, poden augmentar temporalment, cosa que explica la sensació de nerviosisme o ansietat inicial."
L'oxitocina, coneguda com l'“hormona de l'abraçada”, redueix l'estrès i promou la creació d'enllaços afectius. La dopamina, l'“hormona de la felicitat”, genera eufòria i satisfacció, millorant la motivació. La serotonina, per la seva banda, regula l'estat d'ànim, contribuint a l'equilibri emocional i reduint l'ansietat en les primeres etapes.
“"En l'àmbit psicològic, l'enamorament transforma la manera com pensem, sentim i actuem. En aquesta etapa, les persones tendeixen a enfocar-se més en la seva parella i a mostrar més disposició per enfortir el vincle emocional."
Més enllà dels efectes biològics, l'amor té un impacte psicològic profund. Les relacions afectives positives actuen com un factor protector davant la depressió, disminuint la solitud i millorant l'autoestima en sentir-se apreciat i comprès, fomentant un estil de vida més equilibrat i una motivació més gran per cuidar la salut.
